tag:blogger.com,1999:blog-7235313.post115220659034372536..comments2023-03-20T16:07:56.501+01:00Comments on E C L è C T I A: Horabaixa a l'Havanamgohttp://www.blogger.com/profile/17891124230641426997noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-7235313.post-1153296062795077772006-07-19T10:01:00.000+02:002006-07-19T10:01:00.000+02:00No ho havia dit abans, però a més d'impactar-me, l...No ho havia dit abans, però a més d'impactar-me, l'he trobat molt en la línia de "bellesa tràgica" de Vidal-Illanes. També em passa que ja no hi tendeixo a comparar-lo amb ningú, com abans que em sonava a Vicent o Bauçà o algú altre que no recordo, però ara l'identifico amb "ell".<BR/><BR/>Estic d'acord amb Susanna, a mi també em frustra la deriva de Cuba, culpa de moltes coses, però especialment culpa d'haver-la estrangulat i no donar-li cap altra sortida que el tancament en si mateixa.<BR/><BR/>Salut i bon estiu.<BR/><BR/>NuriaAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7235313.post-1152253974597408022006-07-07T08:32:00.000+02:002006-07-07T08:32:00.000+02:00Cuba em toca la fibra, em produeix un cúmol de sen...Cuba em toca la fibra, em produeix un cúmol de sentiments contradictoris, d’admiració per una revolució antiamericana que va triomfar fent fora els imperialistes, que havien fet de l’illa el seu burdell, i també d’admiració per una gent que, malgrat no haver assolit el somni que els va empènyer a fer aquella revolució, s’enorgulleixen d’haver vençut i continuen preparant-se per a rebutjar l’esperada nova invasió americana. Però també un sentiment amarg per l’evolució d’un règim dictatorial i repressiu, de pensament únic i limitador de la llibertat.<BR/><BR/>Em pregunto què hauria passat si en comptes de fer el boicot a aquesta gent els haguéssim ajudat, si haguéssim posat els mitjans per a què els seus grans professionals, amb una preparació que ja voldrien donar moltes universitats nostres, haguessin pogut desenvolupar les seves habilitats i coneixements; potser una millor situació econòmica hauria evitat la duresa del règim i l’oposició tan gran (i merescuda) que ha generat. No ho sé, altres experiències ens diuen que, tan si la cosa va bé com malament, l’ambició s’acaba imposat i la corrupció pren posicions amb una impunitat que costa de païr. <BR/><BR/>Això sí, tots tenen casa i l’educació i la sanitat són gratuites i de qualitat (tota la que la seva situació els hi permet). Jo els admiro.<BR/><BR/>Susanna<BR/><BR/>P.S. Tinc la sensació d'haver ja escrit tot això...Anonymousnoreply@blogger.com