Proveu de visitar aquestes pàgines…
http://www.churchofeuthanasia.org/
http://suicideinc.tripod.com/id40.htm
Us enrecordeu d’allò de: “En aquest asquerós món, l’única protesta que mereix la pena és la bellesa”?
Idò, pels EUA hi ha qui creu millor que l’única protesta que ho val és acabar amb el càncer (forma contundent d’anomenar l’home).
5 comentaris:
aixo que l'home es el cancer me sona de la teoria gaia de james lovelock, ara amb la resta del "post" no se si m'identific
LSD
Pel que he vist, els links defensen l'eutanàsia i el suicidi des de posicions morals que opinen que si ens hem de comportar com un autèntic càncer, no tenim lloc en aquest planeta. A les dues Webs neguen el dret de la humanitat de manar contra la natura y destuir-la impunement, quan la natura no ha fet res per merèixer-ho.
Si estem devant la sisena extinció és a causa i culpa de l'actitud de l'home (ben al contrari de les cinc anteriors que ho van ser per fenòmens evolutius, canvis climàtics i grans cataclismes geològics).
No crec que sigui necessàri que ens suicidem col·lectivament (a l'estil del que proposen aquestes possibles sectes); total ja ho estem fent cada dia: ens suicidem i no fem res per aturar el procés.
Jo dubto, de vegades, de si amb tans milions i milions d'anys no s'ha produit alguna extinció provocada per "alguna mena d'home"
Doncs jo crec que en el fons només som una combinació de dues de les altres causes d'extinció anteriors: som un fenomen evolutiu que està provocant un canvi climàtic. La Natura ens treurà del mig; qualsevol dia una epidèmia que no poguem controlar o un fenomen natural, climàtic, sísmic, què se jo, acabarà amb aquesta era i en començarà una altra. Però el que a mí em costa, és més, no sé fer, és parlar per separat de l'home i la Natura, com si fossin entitats diferents.
Christopher Belshaw a la seva obra "Filosofía del medio ambiente" (2005) Tecnos-Ensayos, tracta d'aquest tema i a la pàgina 60 aporta algunes idees essenicials i questiona el fet de que tot el de dolent que li passa al planeta sigui només culpa dels humans.
També Bernard Campbell a "Ecología humana"(1994) Salvat, repassa la concepció tradicional que defensa el fet que l'home és una peça més de la natura.
El problema és que des de la sociologia s'ha comprovat que culturalment l'home, en determinats ambients, vol separar-se i se separa de la natura. La concepció judeo-cristiana derivada d'alguns mandats claríssims de l'Antic Testament n'és la culpable. L'antropologia moderna ja no en dubta d'això. Home i natura són culturalment inseparables en ambients on les religions animistes han marcat el coneixement, com també en societats atees (que existeixen encara a molts indrets del planeta). Però en la cultura expansiva del sotmetiment de la natura (vegeu el Gènesis) home i natura són en realitat jeràrquicament dependents: l'home te dret sobre la natura i l'explota com una mamella que sembla no tenir fí... ja veurem per quant temps.
Publica un comentari a l'entrada