Compartir algunes de les coses que han dit els crítics de
«L'illa, el far, el vent» a la premsa escrita és un plaer quan sents
l'estima i el valor que desperten el seus relats. Per això ens agrada
compartir-ho, volem que llegeixis això i que després corris a la
llibreria a fer-te amb un exemplar i que escriguis també les teves
impressions. Els llibres, sense lectors i lectores, no són gairebé res.
#llibres #relats #narrativacatalana
M. A. LLAUGER, publicat al "Ara Llegim" (diari ARA).
«Amb
aquest llibre, l’autor demostra dominar a la perfecció el metratge, el
ritme i la temàtica del gènere, com ja havíem pogut comprovar en relats
anteriorment publicats en revistes (com ara La lluna en un cove) o
llibres col·lectius (com Lluna negra) o a la novel·la Júlia i la xarxa.
El trajecte d’aquest L’illa, el far, el vent ja es pot presumir llarg,
un material perfecte per tertúlies literàries, clubs de lectura i
lectures acadèmiques on fer pensar els lectors, i una obra que pot
quedar com a crònica d’una època on pocs autors arrisquen amb una
temàtica de perdedors, o millor dit, d’ànimes perdedores.»
JOAN PONS. Artista
«J. M. Vidal-Illanes transforma retalls de diaris en odissees interiors dels éssers humans. Som dins d’una gàbia. I l’autor sap on és la clau.»
XISCO ROTGER, periodista i crític. (Diario Mallorca. Bellver)
«Los protagonistas de L’Illa, el far, el vent son personas que han perdido sus lazos familiares, o su trabajo, con pasado borrascoso a veces, sin futuro, y con un presente que las hace vulnerables. Como los de Dickens, o los de Chéjov, personas de periferia, pero que conservan lo único que cada uno tiene como propio: su humanidad.
Bajo la capa de pesimismo, el mismo autor busca atisbos de esperanza, que en todo caso nacen de la solidaridad entre necesitados.»
A.COLL GILABERT, periodista i crític. (Diario de Tarragona).
«L’he llegit dues vegades. Una rere l’altra, i he de confessar que escric aquestes ratlles amb temor. Temor de no haver sabut copsar tot allò que aquest llibre de relats ens aporta.
Així que cal curar-se amb salut i des d’un bon principi demanar disculpes. No m’ho esperava. No m’esperava un llibre d’imatges i sentiments. Un llibre on les imatges desvetllen sentiments i els sentiments es tradueixen en poderoses imatges.»
EDUARD RIUDAVETS. (Setmanari “El Iris”).
«Una mirada reposada, feta de paraules càlides, cap a les dones i els homes que viuen als marges de la societat, dels afectes, de la raó.»
MIQUEL ÀNGEL LLAUGER, escriptor, traductor i crític. (ARA Balears)
JOAN PONS. Artista
«J. M. Vidal-Illanes transforma retalls de diaris en odissees interiors dels éssers humans. Som dins d’una gàbia. I l’autor sap on és la clau.»
XISCO ROTGER, periodista i crític. (Diario Mallorca. Bellver)
«Los protagonistas de L’Illa, el far, el vent son personas que han perdido sus lazos familiares, o su trabajo, con pasado borrascoso a veces, sin futuro, y con un presente que las hace vulnerables. Como los de Dickens, o los de Chéjov, personas de periferia, pero que conservan lo único que cada uno tiene como propio: su humanidad.
Bajo la capa de pesimismo, el mismo autor busca atisbos de esperanza, que en todo caso nacen de la solidaridad entre necesitados.»
A.COLL GILABERT, periodista i crític. (Diario de Tarragona).
«L’he llegit dues vegades. Una rere l’altra, i he de confessar que escric aquestes ratlles amb temor. Temor de no haver sabut copsar tot allò que aquest llibre de relats ens aporta.
Així que cal curar-se amb salut i des d’un bon principi demanar disculpes. No m’ho esperava. No m’esperava un llibre d’imatges i sentiments. Un llibre on les imatges desvetllen sentiments i els sentiments es tradueixen en poderoses imatges.»
EDUARD RIUDAVETS. (Setmanari “El Iris”).
«Una mirada reposada, feta de paraules càlides, cap a les dones i els homes que viuen als marges de la societat, dels afectes, de la raó.»
MIQUEL ÀNGEL LLAUGER, escriptor, traductor i crític. (ARA Balears)
«És un retrat col·lectiu de vocació universal, majorment emmarcat en la dècada que ens ha tocat viure, però amb un rerefons intemporal, que tracta de les petites coses que acaben magnificades per una decisió o per un gir en l’esdevenir. Les vides anònimes són així, fins que un dia s’obren pas a les pàgines de successos...»
GREGAL. Redacció
