![]() |
La lenta marxa del temps |
perquè la boira és com el cotó que dissol la memòria
Quan et giris i no vegis on ets
em tindràs a mi, esperant amb un braç estès
respirant al teu costat
contant els batec del teu debilitat cor
Els anys són com edificis vells que perden color quan el crepuscle els il·lumina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada