dimecres, de juny 01, 2005

Poesia eficient: màxima compressió

Amb relació al debat que es va obrir fa setmanes sobre el sentit de la poesia i la qualitat de l'eficiència poètica hem trobat la següent reflexió de Jorge Wagensgerg:

"Una llei de la natura, o un poema, són formes límit de màxima compressió"

1 comentari:

Anònim ha dit...

Esperava a veure si algú feia algun comentari sobre el tema amb coneixement de causa perquè jo en parlo des de la ignorància, però, com ja vaig fer abans, no m’estaré de deixar la meva opinió. Segueixo pensant el mateix i puc estar d’acord en què, en algunes ocasions, un poema és la forma límit de la màxima compressió. A veure, segons el diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans:

Compressió -> acció de comprimir.
Comprimir -> Reduir el volum d’un cos exercint sobre sobre ell una pressió. Contenir, reprimir.

Entenc que voleu dir aconseguir la màxima comprensió, emoció amb el menor nombre de paraules, no? Es podria equiparar a aconseguir un efecte visual màxim amb el mínim nombre de colors? De línies? Una melodia amb les notes, acords mínims? Sí que es pot, és clar, però això no treu mèrit a les altres, segueixen sent poesia, música.....

Susanna