dimecres, de febrer 22, 2006

A l'est de l'Edèn

La pluja, porga sinuosa d’efectes imprevisibles, colpejava inversemblant contra les consciències abandonades a l’exculpació. El gran Dylan multiplicava treballosament la força del “A Hard Rain's A-Gonna Fall” mentre la riuada humana, ressorgida i esperonada des de la repulsa al contraban polític, hagiografia de farsants, compactava ansiosament un caramull insultant de sentiments d’impotència.

A l’altra banda del riu els morts desfilaven ocults per la muralla censuradora erigida amb destresa pel gran valedor de la mentida. Observat per una escenografia amenaçadora de núvols de turmenta, en una cruïlla a l’est de l’Edèn, entre barres i estrelles, Bush esquivava les pedres que James Dean llençava contra una blanca casa tacada de sang; la trajectòria de les pedres descrivien un arc tant desafiant com inofensiu i dibuixaven amb traç ferm la frustració, esplendorosa. Els fabricants de virtualitat fan anar en doina els inofensius il·lusos que creuen en un món possible. La tortura terceja entre els salvadors i els presumptament alliberats d’una opressió que apuntava en una direcció; abans coneixies el teu enemic, mentre ara, trencada la por gestada en les clavegueres d’una autocràcia, el torbament apunta en totes direccions: l’enemic és quasi invisible però s’amaga prou a prop com per a que li sentis l’alè, metàl·lic i amb una dolça i ambigua olor de sofre i carn nafrada.

Les nostres mirades, encara netes, es creuen intensament entre les rialles alegres i innocents d’unes criatures de futur incert; l’harmònica sona al fons, Dylan insisteix, els temps estan canviant, però tot plegat agombola descaradament un full de ruta de pirogènesi que ningú no sap cap a on ens conduirà.

J. M. Vidal-Illanes

3 comentaris:

Anònim ha dit...

El futur, per naturalesa, és sempre incert. Les variables que intervenen en la construcció del futur són infinites. Heu pensat mai sobre una situació que s'està produint i com es pot influir en el futur segons vagis incorporant petites variacions al devenir? Travessar un carrer o no, caminar ràpid o lent, agafar un tren o un taxi o no llevar-se del llit... totes aquestes decisions condicionen el futur.

Tot és tant volàtil que el futur de la humanitat sencera també pot canviar per decisions aleatòries. Unes vinyetes satàniques, una invasió injusta, la bomba atòmica en mans d'una autocràcia eixelebrada.

La mirada dels meus fills, se'm clava sovint quan penso que el futur per a ells -vist des d'una posició d'adult- no és gaire il·lusionant.

Anònim ha dit...

Mai hem de perdre les ganes de llegir, ni de pensar. Per canviar alguna cosa -perspectives de futur i l'experiència del present incloses- hem de tenir consciència. Deu no volia que la gent tingues de consciència, per això va prohibir l'Adam i l'Eva menjar de l'arbre de la ciència. Algunes vegades la ignorància ens fa feliços, però no sempre; de fet moltes vegades ens fa molt infeliços i volem sortir de la infelicitat per camins que no ens porten enlloc, precisament perquè no pensem, ni llegim, ni parlem.
No abandonis el blog, no milloraria en res l'entorn ni el futur. Es més, aporta un contrapunt a aquelles coses que s'escriuen en aquestes planes i genera debat, potser és el que vol Vidal-Illanes...

Potser.

Comandant PI

Anònim ha dit...

T'equivoques, comandant, t'equivoques. La ignorància ens fa feliços des de la perspectiva de què un no té per què patir pel que no coneix. És més, no pot. Amb les necessitats bàsiques cobertes i una vida personal plena (costa molt poc d'omplir de vegades) què més es pot desitjar? Si afegim als que no saben els que no volen saber, TENIM UN MUNT DE GENT!!! Els que no saben no ho han triat, però pel que fa als que no volen saber, han optat per aquesta posició. Tenint en compte que la sortida és que s'en vagi tot a la merda, no serà aquesta la bona, d'opció?