Caminaven per la prima línia groga sense saber cap a on portava aquella estretor incansable. Prima i lleugera, discontínua, com la felicitat; escorcollant un sac buit sense fons, desenrunant la fatiga, miraren l’horitzó. La felicitat novament, intermitent, entaforada entre un pensament, discontinu, groc.
Els dos borratxos mantenien ferms una destinació indefinida, foragitant la vacil·lació, s’autopropulsaven automàticament, caminaven rectes sobre la prima línia groga; i miraren l’horitzó, sense sol, que la mar s’havia engolit amb fruïció. Intermitent, el pensament, es miraven i s’interrogaven: qui aguantava a qui. La suma d’esforços engalzats en la despeguesa de sentir-se ebris, aliens d’un món que no volien. Miraven l’horitzó fosc, que ja no es veia. La suma mantenia la traçada recta, discontínua, com la tristor, la felicitat, la sensació de fals control.
Caminaven i la línia groga havia canviat de costat, miraren l’horitzó, el sol s’acostava a tota velocitat, enlluernador, constant. Un impacte inesperat, la línia groga desaparegué, però la llum s’elevà cap el cel, fosc, intermitent. La sensació de lleugeresa ja no era d’ebrietat. Com tantes vegades en la vida, caminant per la prima línia, trobaren el final que, inesperadament, topà amb un mal càlcul de línies grogues i de costats equivocats.
J. M. Vidal-Illanes (c) 2006
4 comentaris:
plas, plas, plas ...
Al món cada vegada m'hi trobo amb més línies grogues. La que no pots sobrepassar a les cues dels aeroports o dels caixers del banc, la que indiquen la franja de perill a les estacions de tren, les que ens condueixen per infinits carrers i carreteres en obres -maleïta epidèmia- tot són línies grogues (...).
Començo a patir el síndrome de la línia groga, però mai ho hauria enfocat tot com ho fa vidal-illanes (que m'agrada més com ho explica ell de com ho faig jo).
Després de llegir el teu comentari en veig de dos tipus de línies grogues: les que et limiten i les que et marquen un camí, no necessàriament bo. M'has fet pensar en les fotos de barreres que hi ha a Menroca i els camins que es troben al darrere.
Susanna
Des de fa uns mesos també he de patir la línia groga que et diu que "A partir d'aqui NO es pot fumar" i que converteix els viciats pel fum i la nicotina en pressumptes implicats en una confabulació suicida global.
Pel que fa a les barreres d'ullastre de Menorca, mai havien estat vertaderes línies grogues, perquè es podien traspassar sense problemes, no havia cadenes ni prohibicions, només respecte. S'havien de trevesar amb humilitat i responsabilitat, i tancar-les sempre després. Llàstima que tot hagi derivat cap a la línia groga i l'intromisió irresponsable front una revenja senyoril, prepotent i insultant.
Publica un comentari a l'entrada