Els ulls oberts l’impedien mirar a fons; sovint, per trobar-se de cara amb l’angoixa, és necessari aclucar amb fermesa sostinguda la realitat, només així es pot percebre que l’aire és més dens que de costum. La respiració, sense compàs, delatava un desassossec irracional, catalitzat pel flaire que la turba extreta hores abans escampava pel camp dels records; i ell, dret, perdut dins la cara oculta de l’oblit, finalitzava un recorregut sense tornada, entre les runes de la creació, entre les restes esmicolades d’un Déu que ho havia abandonat tot, cansat de tant fracàs.
El centre de l’univers s’havia convertit en una deixalleria de desencerts, el darrer ésser humà va haver de rendir-se finalment en no haver trobat, durant el llarg viatge que havia emprès 15 anys abans, ni rastre de vida d’un semblant. Els Cyborgs monopolitzaven tota manifestació d’intel·ligència en el planeta, però mai no sortien de les seves unitats centrals, font d’alimentació i d’observació universal, lloc de perfeccionament il·limitat. El segon origen no va ser com el descrivia el mecanoscrit.
La darrera pulsió de tristesa va aflorar d’una llàgrima eixuta. Així com el sol es va pondre, esgotat i sense alè, el darrer humà es va submergir en les tenebres d’un llac inexistent, per mai més importunar un planeta que renaixia amb la certesa complaent d’haver-se’n desfet d’aquesta errada de l’evolució que durant mil·lennis, pretensiosament, es va arribar a creure el centre de la Creació.
J. M. Vidal-Illanes (c) 2006
5 comentaris:
V. I.!! on eres? Corrien rumors que t'havien internat en un centre de salut mental, que t'havien vist donant voltes a la font d'una plaça cèntrica de la má de M. A. Campano.
Amb el missatge hiperdepressiu que acaves de deixar, el rumor agafa forma. T'has enterrat en vida? Ho deixes tot?
Per favor, que no sigui això!
M. P.
No tornis a trigar tant en donar novetats VI. Qualsevol cosa que pengis ens manté en contacte i sabem que segueixes amb vida.
Salut eclectians/es
Nuria
La paradoxa, però, consisteix en el fet que tot allò fet pels homes, fins i tot els cyborgs, formen part de la nostra estranya natura, i que són o serien tan naturals com un enciam. Naturals, normals, part de la creació... és igual.
Clar, tot lo que fa l'home forma tanta part de la naturalesa com lo que fa una formiga, per que no? L'evlucio es aço, anar endavant, la diferencia entre natural i artificial es complicada
salud ED
No ho sé, crec que qualsevol cosa creada per l'home ha d'acabar sent tant imperfecta com el seu creador. Però des de 2001 una odisea... hem especulat amb que la intel·ligència artificial podria sobreviure als éssers humans, per no dir que els acabaria per destruir.
Igual és el millor per aquest univers de bellesa infinita, que l'home no atura de destrossar.
Iolanda (BCN)
Publica un comentari a l'entrada