dissabte, de gener 20, 2007

de madurantis

L'evolució d'un fillet: Primer té necessitats bàsiques, com l'aliment, la calor, sentir-se protegit. Després, o al mateix temps, es relaciona amb el medi immediat, i vés a saber què pensa de les cares de gent que veu que se li apropa i li crida (si no li pessiga una galta...).
D'al.lot té dubes i és curiós, què faig aquí, quin sentit té tot açò? Les respostes no arriben i la imaginació ho supleix. I experimenta i s'ho creu quasi tot. És el moment més sensible per ser captat per una secta, o una religió (que només és una secta que ha tiomfat).
Més endavant, aprenent i madurant, coneix la ciència, que sense explicar-ho tot almenys ho prova, i té la decència de dir que és imperfecta i canviable. Amb un mètode -científic- que per ara és el millor per tractar de conèixer-ho tot.
I aquí ens trobem, les coses imaginades de jove ja no li valen, els somnis i mons fantàstics han desaparegut, i està aquí tot sol davant la realitat: s'ha acabat l'adolescència; arriba la maduresa.
Ben igual, els graons pels que ha passat l'espècie humana sembla que porten ja, en el segle XXI, a una existència sense pors espirituals ni angoixes religioses. La humanitat ha madurat.

a.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

De vegades, moltes vegades sembla que ens haguem saltat l'etapa de la madures i haguem passat directament a la demència senil...

Anònim ha dit...

que la religió és una xacra de l'adolescència de la humanitat, em sembla evident
ED

Anònim ha dit...

Al cap i a la fi, l'eslabó perdut entre els homínids i l'homo sàpiens som nosaltres.