e-nvitricollS / Web socio-jurídica d'opinió: La destrucció del Son Bosc i la llum al final del túnel

e-nvitricollS / Web socio-jurídica d'opinió: La destrucció del Son Bosc i la llum al final del túnel

El Parc Natural de s’Albufera de Mallorca és l’espai natural protegit més antic de les Illes Balears, declarat a l’empara de l’antiga Llei d’espais naturals de 1975, mitjançant el Decret 4/1988, de 28 de gener, constitueix un dels ecosistemes emblemàtics de l’arxipèlag. No obstant els valors que caracteritzen aquest espai, les amenaces històriques per part d’especuladors i agressors del territori que han planat per sobre s’Albufera han estat aclaparadores. Un episodi vergonyós el constitueix la construcció d’un hotel en el llindar del Parc que trepitjava l’àmbit original protegit; de ben segur avui aquesta acció menyspreable permetria obtenir una condemna per delicte ecològic.

Un altre episodi trist de la dècada actual ha estat la recent agressió a un espai adjacent al parc natural d’alt valor ambiental per diferents motius, entre d’altres pel fet de representar una reserva capdal de l’orquídia de prat (Orchis robusta) i un espai vital per l’abellarol (Merops apiaster), a més de sorprenents simbiosis, com per exemple el paper que juga com a àrea d’alimentació de falcons marins (Falco eleonorae).

El precedent el tenim en una de les darreres accions del Govern de la legislatura 1999-2003. En aquell moment s’acordà, fonamentant la decisió amb nombrosos informes tècnics, l’ampliació del Parc Natural de s’Albufera de Mallorca en el marc d’una política decidida a passar pàgina a una història pobre en la creació d’espais naturals protegits a les Illes Balears. El Decret 52/2003, de 16 de maig, va ampliar la protecció del Parc Natural declarat el 1988 i va incorporar, entre d’altres espais, les dunes del Comú de Muro i la zona de Son Bosc on ara es vol construir un camp de golf.

El Govern del Partit Popular de la legislatura 2003-2007, en reprendre el Govern, va reaccionar ràpidament a les pressions exercides per un grup d’hotelers de la platja de Muro, que havien recorregut el Decret d’ampliació al·legant defectes en el procediment d’audiència i sense aportar cap mena d’arguments ambientals. També sense arguments ambientals el Parc va veure com li prenien son Bosc... i és que l’any 2003 ja es sospitava que la intenció amagada era possibilitar la construcció d’un camp de golf a la zona. El més trist de tot és què aleshores l'afer feia olor a especulació i corrupció, i un cop més el decurs del temps ho va confirmar (veure notícia de premsa).

Afortunadament hem pogut llegir recentment al BOIB Núm. 33 de 27-02-2010, la publicació de l'Acord del Consell de Govern de dia 26 de febrer de 2010 sobre l’inici del procediment d’elaboració del Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals de s’Albufera de Mallorca, on s’adopten mesures preventives damunt una part de la finca de Son Bosc, que fan inviable, pel moment, la construcció del camp de golf. La prevalença de les mesures de protecció i defensa dels valors ambientals recollida al nostre Dret de la Unió Europea, tornarà a col·locar les coses al seu lloc, d’on no haurien d’haver sortit mai per la via d’un críptic acord que estimava un requeriment del Batlle de Muro Miquel Ramis Martorell (avui convicte d’un delicte i inhabilitat durant deu anys –veure notícia- per retrotreure el procediment del Decret 52/2003 i matar així l’ampliació del Parc Natural (Acord del Consell de Govern de 30 de gener de 2004). Una vergonya més de l’inefable i caríssim govern que dirigí l’imputat ex-president Jaume Matas.

Però pot ser la història no acabi aquí, i és que s'ha fabulat d'utilitzar una proposició no de llei per declarar el camp de golf com a d'interès autonòmic, tot un precedent molt perillós a més d'un complet insult al sistema jurídic. És més, vista la història de Son Bosc, crec que tot indica un nou camí a la fiscalia per investigar que hi ha darrera de tot aquest trist afer.