...i ara en directe: Contra el Poder
dilluns, de març 17, 2008
divendres, de març 14, 2008
dimecres, de març 12, 2008
dimarts, de març 11, 2008
Crònica a Gaza
Un nou escrit d'aquells que et deixen tocat del maleït Vidal-Illanes
http://jmvidal-illanes.blogspot.com/2008/02/crnica-de-la-terra-promesa.html
Salut amics/gues
http://jmvidal-illanes.blogspot.com/2008/02/crnica-de-la-terra-promesa.html
Salut amics/gues
divendres, de març 07, 2008
in memoriam
Vaig com les aus
Josep Palau i Fabre
Vaig com les aus quan ha perdut el fill,
que giravoltem sense haver consol,
amb crits de sang alerten son estol
com si lo món entrés en gran perill.
E giravolten sens defalliment
entorn del lloc on lo fill han deixat
e no els esparvera la veracitat
perquè els daria molt major turment.
Des del matí fins que s'ha post lo jorn,
amb son rodar inquieten l'espai,
diuen que en ells dolor no es pondrà mai,
puix que mai més no hauran lo fill entorn.
Sols a la nit, vençuts per l'enderroc,
tornen al niu com a desert castell,
senten lo cor de sobta fosc i vell
e s'adormissen amb la son del roc.
L'ensendemà, amb un volar penós,
abandonant lo niu, l'arbre i el riu,
van a l'encalç d'un indret més galdós:
però en cap lloc lo seu infant no viu.
Així jo vaig, perdut de mi mateix,
a mi mateix cercant-me eternament.
Mes jo só mut e mut lo meu lament,
car gorja endins lo meu dolor se peix.
Josep Palau i Fabre
Vaig com les aus quan ha perdut el fill,
que giravoltem sense haver consol,
amb crits de sang alerten son estol
com si lo món entrés en gran perill.
E giravolten sens defalliment
entorn del lloc on lo fill han deixat
e no els esparvera la veracitat
perquè els daria molt major turment.
Des del matí fins que s'ha post lo jorn,
amb son rodar inquieten l'espai,
diuen que en ells dolor no es pondrà mai,
puix que mai més no hauran lo fill entorn.
Sols a la nit, vençuts per l'enderroc,
tornen al niu com a desert castell,
senten lo cor de sobta fosc i vell
e s'adormissen amb la son del roc.
L'ensendemà, amb un volar penós,
abandonant lo niu, l'arbre i el riu,
van a l'encalç d'un indret més galdós:
però en cap lloc lo seu infant no viu.
Així jo vaig, perdut de mi mateix,
a mi mateix cercant-me eternament.
Mes jo só mut e mut lo meu lament,
car gorja endins lo meu dolor se peix.
dilluns, de març 03, 2008
dimarts, de febrer 19, 2008
On és en Zaca?
Simplement una pregunta, què fa en Zaca? El diumenge ja no és allò que era sense ell. Telefonam a en Lobatón? Sabeu alguna cosa?
...una pregunta prou inquietant, i unes respostes força interessants,
seguiu el fil a: http://mister.illencs.com/index.php
...una pregunta prou inquietant, i unes respostes força interessants,
seguiu el fil a: http://mister.illencs.com/index.php
dimarts, de febrer 05, 2008
in memoriam
ME BASTA ASÍ
Si yo fuese Dios
y tuviese el secreto,
haría un ser exacto a ti;
lo probaría
(a la manera de los panaderos
cuando prueban el pan, es decir:
con la boca),
y si ese sabor fuese
igual al tuyo, o sea
tu mismo olor, y tu manera
de sonreír,
y de guardar silencio,
y de estrechar mi mano estrictamente,
y de besarnos sin hacernos daño
—de esto sí estoy seguro: pongo
tanta atención cuando te beso—;
entonces,
si yo fuese Dios,
podría repetirte y repetirte,
siempre la misma y siempre diferente,
sin cansarme jamás del juego idéntico,
sin desdeñar tampoco la que fuiste
por la que ibas a ser dentro de nada;
ya no sé si me explico, pero quiero
aclarar que si yo fuese
Dios, haría
lo posible por ser Ángel González
para quererte tal como te quiero,
para aguardar con calma
a que te crees tú misma cada día
a que sorprendas todas las mañanas
la luz recién nacida con tu propia
luz, y corras
la cortina impalpable que separa
el sueño de la vida,
resucitándome con tu palabra,
Lázaro alegre,
yo,
mojado todavía
de sombras y pereza,
sorprendido y absorto
en la contemplación de todo aquello
que, en unión de mí mismo,
recuperas y salvas, mueves, dejas
abandonado cuando —luego— callas...
(Escucho tu silencio.
Oigo
constelaciones: existes.
Creo en ti.
Eres.
Me basta).
Ángel González
Si yo fuese Dios
y tuviese el secreto,
haría un ser exacto a ti;
lo probaría
(a la manera de los panaderos
cuando prueban el pan, es decir:
con la boca),
y si ese sabor fuese
igual al tuyo, o sea
tu mismo olor, y tu manera
de sonreír,
y de guardar silencio,
y de estrechar mi mano estrictamente,
y de besarnos sin hacernos daño
—de esto sí estoy seguro: pongo
tanta atención cuando te beso—;
entonces,
si yo fuese Dios,
podría repetirte y repetirte,
siempre la misma y siempre diferente,
sin cansarme jamás del juego idéntico,
sin desdeñar tampoco la que fuiste
por la que ibas a ser dentro de nada;
ya no sé si me explico, pero quiero
aclarar que si yo fuese
Dios, haría
lo posible por ser Ángel González
para quererte tal como te quiero,
para aguardar con calma
a que te crees tú misma cada día
a que sorprendas todas las mañanas
la luz recién nacida con tu propia
luz, y corras
la cortina impalpable que separa
el sueño de la vida,
resucitándome con tu palabra,
Lázaro alegre,
yo,
mojado todavía
de sombras y pereza,
sorprendido y absorto
en la contemplación de todo aquello
que, en unión de mí mismo,
recuperas y salvas, mueves, dejas
abandonado cuando —luego— callas...
(Escucho tu silencio.
Oigo
constelaciones: existes.
Creo en ti.
Eres.
Me basta).
Ángel González
dijous, de gener 17, 2008
dimarts, de gener 08, 2008
El Bloc del Regidor a Cort (pel Bloc per Mallorca)
Per animar ECLèCTIA propós que les aventures d'un regidor apallissat a Ciutat de Mallorca puguin ser seguides des d'aquí.
http://e-ciutat.blogspot.com/
A visitar i deixar comentaris a "e-ciutat", que sempre seran molt ben rebuts.
JMG
http://e-ciutat.blogspot.com/
A visitar i deixar comentaris a "e-ciutat", que sempre seran molt ben rebuts.
JMG
dimecres, de gener 02, 2008
Hola eclectians/es, m'he assabentat que s'estan editant les Cròniques de Vidal-Illanes revisades i amb texts inèdits a: http://jmvidal-illanes.blogspot.com/
Salutacions i aviam si ens posem les pil·les aquest 2008 i reactivem ECLèCTIA!
Bon any a tothom
Salutacions i aviam si ens posem les pil·les aquest 2008 i reactivem ECLèCTIA!
Bon any a tothom
diumenge, de desembre 30, 2007
dijous, de desembre 27, 2007
Quan la violència és el darrer recurs
http://www.youtube.com/watch?v=k1N6dsBIPVw
No seria ja hora de que la violència devastadora de persones i idees ens deixàs orfes? (orfes de violència i plens de futur)
No seria ja hora de que la violència devastadora de persones i idees ens deixàs orfes? (orfes de violència i plens de futur)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)