Plou.
Mira quina fosca trepitja les formes.
Com carrega el cel de força i contrast
la ciutat mandrosa
un diumenge gris.
L'aigua freda corre per la meva pell
i em desperta el cor.
Plou.
I la pluja és vella i el temps, quotidià.
Quin dia més llarg si no duu motius;
promeses mullades
d'un diumenge trist.
Marxa ara, no vegis la pobresa cruel
d'aquest rostre moll.
Plou.
I quan ploren déus reculen propòsits.
La saviesa emigra buscant dies clars.
La passió reposa
un diumenge humit.
La pluja dissol recances i anhels.
I jo no sóc jo.
m.g.o.
2 comentaris:
Plovia, sí. Una carrera furtiva: “fem tard”. De can “bon dia senyor” a la pizzeria Verona. Passant per davant del portal (era el número 73?). La pizzeria Verona ja no existeix, va sucumbir al signe dels temps.
“Bon dia senyor”, em va dir vint anys després, amb els cabells blancs, la mirada gastada i un somriure ritual. Mir pel finestral, plou, però no és diumenge. Un dilluns on la casualitat em va fer recalar en un vell port , abric amic de tantes travessies. “Bon dia”, li vaig respondre, amb el ulls humits per una pluja interior densa com els records, dolça com el moment.
PI
M. G. O: m'agrada molt la poesia. Sovint frequento els Blogs (diaris) d'escriptors coneguts. Un amic em va passar l'enllaç d'Eclèctia i m'agrada el que he vist. De fet escric per demanar més poesies de l'autor que signa com a m. g. o. és l'estil que m'ha fet crèixer i em sento molt identificada. Lamentablement la poesia és avui un gènere poc valorat però jo no se viure sense ella. Gràcies.
Iolanda (Barcelona)
Publica un comentari a l'entrada