El globus que va dirigit pels vents i que sempre gaudeix de l'atzar d'aquella manera en què només ho poden fer els globus, ha arribat a una terrassa. Quan l'aire calent i enrarit que l'enlairava ha cessat, el globus ha perdut el coratge i s'ha posat en una terrassa.
El globus volteja la terrassa i s'entrebanca amb els testos i s'entretén amb els flors. Observa el color apagat que han agafat les rajoles per l'efecte de la llum tan directa. Es fixa en el raig continu i esquifit que surt d'una mànega groga. Es sorprèn de la deixadesa amable i harmònica que es respira i s'interroga sobre la naturalesa dels éssers que habiten l'indret.
El globus escolta sorolls darrere la porta. Se n'alegra i espera impacient el contacte amb un ésser pesant, amb un dels individus gravitatoris que ocupen la casa i aquesta terrassa. El globus és feliç d'il·lusió.
m.g.o.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada