Tu obres la porta de la nevera i parles amb ella d'una forma especial, dement, dirien alguns. Mentre treus la mantega i el formatge i el suc de taronja, et confesses amb ella com ets incapaç de fer-ho amb cap persona o altre aparell.
M'agradaria saber quina mena de poder exerceix sobre tu aquesta nevera perquè li professis tal intimitat, tanta confiança. Consideraria potser un interlocutor més vàlid una ampolla o un ordinador, una cigarreta o la calavera de shakespeare, una ganiveta o poser una pistola.
Però tu ets així i passes el teu valuós temps, irrecuperable, parlant amb una petita i bruta nevera.
m.g.o.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada