Hem perdut el contacte! Una feridora sensació de fracàs s’estén subtilment per la sala de disseny futurista. Serpentejant entre els llums de les pantalles la decepció ha completat un recorregut que culmina en la mirada d’incredulitat del responsable de l’expedició. Una vegada més l’artefacte sorgit de la creació científica que intentava capbussar en la inesbrinable i escorredissa realitat marciana ha desaparegut sense rastre. Dues terceres parts dels enginys enviats amb aquesta finalitat han culminat la seva existència amb idèntica sort; ningú no s’ho explica.
Mentre, a la superfície roja del petit i misteriós planeta, Salvador va donant forma a la seva recreació tridimensional del Gran Masturbador. Acaronant amb el dit el seu afilat bigoti calcula el que li manca per culminar la seva darrera gran obra; mirant cap a l’espai sospira impacient tot esperant que des de la Terra li continuïn enviant aquesta sofisticada matèria primera sorgida de l’enginy científic i destinada a una irreverent genuflexió al servei de la creació artística.
PI
6 comentaris:
Divertida explicació d’alguns fracassos inexplicables de les missions de sondes no tripulades al planeta Mart.
Dir de passada que els esforços dels éssers humans per ampliar els coneixements de l’origen de la vida, no es tradueixen en avenços reals per resoldre els nostres problemes vitals (i em refereixo aquí als problemes per sobreviure que pateix una tercera part de la població del planeta Terra), ni per resoldre d’una vegada la implantació d’un model cultural de convivència on els pobles es respectin
Vidal-Illanes ha obert un punt de reflexió sobre la psicologia de la guerra, i jo em demano ¿on es troba l’origen d’aquest desequilibri que patim els éssers humans? ¿en quines profundes i insondables arrels troba acollida i lloc on créixer la violència dels éssers humans des de la nit dels temps?
Feina pels antropòlegs i psicòlegs, no?! No pot fer-se res per atacar la lògica de la guerra, la il•lògica de la violència?
Iolanda (Barcelona)
Sembla que la violència formi part de la naturalesa humana, donat que, com bé dius, ens acompanya des de la nit dels temps, oi? Ha funcionat sempre, sempre hi ha qui creu que les coses s’arreglen amb la força i qui creu que la violència no porta enlloc, qui pensa que l’objectiu justifica els mitjans i qui creu que hi ha mitjans que no es poden justificar de cap manera...Sembla també que l’evolució ens hauria d’haver portat a perdre-la, de la mateixa manera que es va perdre el pèl que ens cubria, perquè va deixar de ser-nos útil, però no és així.
Crec que la bomba atòmica ens va fer un gran bé (??!!!!!) doncs va posar sobre la taula una capacitat de destrucció inimaginable fins el moment, que va parar els peus (una miqueta només) als senyors de la guerra. Tinc la impressió que, de no existir aquest terrible artefacte (i altres que s’han anat inventant), n’hi hauria moltes més de guerres. Quina paradoxa, oi?
També crec que les posicions contràries a la violència guanyen terreny a part del planeta (escric això i m’enrecordo de que ahir, a EUA, es va lliberalitzar la venda d’armes d’atac). I no sé que podem fer per combatre la violència a part de defensar la no violència per davant de tot, transmetre aquest valor juntament amb la tolerància, el respecte i la solidaritat als nostres i a qui ens vulgui escoltar i lluitar per la igualtat d’oportunitats per a tothom. És molt poqueta cosa, és un començament , però a mí no se m’acut res més.
Perdoneu el rollo. Demano idees.
Susanna
Puede resultar irónico, pero buena parte de los avances tecnológicos que posibilitarán a Salvador obtener materia prima para su obra artística, son impulsados por la industria militar en beneficio propio. Luego, mucho tiempo después, cuando dejen de ser tecnología punta altamente sensible, encontrarán un destino para su aplicación civil, incluso salvando vidas humanas. Paradojas? No deja de ser paradógico que en determinados momentos la organización de estrategias militares se cobijaran bajo la denominación del "arte de la guerra". Arte y guerra forman un binomio equiparable a belleza y mierda (con perdón, pero esta palabra existe en el diccionario).
Por otro lado, la sofisticación tecnológica de las armas ha ido además acompañada de una sofisticación dialéctica; ahora las armas son inteligentes y de alta precisión, y cuando fallan en su objetivo central no provocan demasiadas molestias, tan sólo daños colaterales.
Susanna, francamente, no creo que la existencia de armas de amplia destrucción irreversible (como a mi me gusta llamarlas) sean una garantía. Si bien es cierto que en el pasado reciente -durante la guerra fria- sirvieron para alimentar el equilibrio del miedo mutuo, ahora todo depende de lo que unas pocas personas, con ciertos síntomas de padecer un distanciamiento del punto de equilibrio mental, puedan decidir entre copa y copa o raya y raya (ahora parece que George W. Bush és además cocainómano).
Nada tranquilizador, no?
Un Colega de Valladolid
El Colega se refiere a lo que asegura el libro de Kitty Kelley, titulado "La Familia: la historia real de la dinastía Bush".
Kitty Kelley, conocida autora de biografías no autorizadas del país (EUA), revela, entre otras cosas, el consumo de drogas de los Bush.
"George Bush esnifó cocaína con uno de sus hermanos en Camp David cuando su padre era presidente de EEUU" sostiene la autora, citando a la excuñada del presidente, Sharon Bush, divorciada de su hermano Neil. "Y no lo hizo una vez, sino muchas".
(Extracto de una recensión publicada en El Periódico, edición en papel, del dia 15/09/2004)
Perdó si no m'he expresat bé. En cap cas crec que l'existència de determinades armes sigui una garantia, ans al contrari, però si crec que ha pogut frenar la carrera bélica, doncs les conseqüències que pot tenir cada guerra són cada cop pitjors.
Tranquilitzador, gens, tens raó.
Susanna
i la pols atrapada dins el vent solar s'estavella a no sé on
Publica un comentari a l'entrada