Hi ha coses que sempre has pensat però mai no has sabut com expressar, greuges que has anat acumulant i que empenyen per sortir i no saps com. I de sobte, va un i amb les paraules justes amolla com si res el que tu volies dir i tant et costava, i et sents descansat:
"Hi ha cap país que hagi tirat endavant un procés de normalització lingüística amb uns canvis demogràfics tan grans com els de Balears? Hi ha cap altre país en què la llengua pròpia sigui tan poc present, per exemple, als quioscs o als mitjans de comunicació? N'hi ha cap altre en què des del govern es fomentin prejudicis sobre la llengua, que la degradin, que en rebaixin la importància...? Hi ha cap país normal en què els immigrants massivament no aprenguin la llengua territorial? O en què els ciutadans no puguin usar plenament la seva llengua en relacionar-se, per exemple, amb l'administració? N'hi ha cap en què no s'exigeixi que els funcionaris tenguin un nivell suficient de la llengua pròpia del territori i, llavors, s'hagi de recórrer a sobresous o a dies de vacances? Hi ha cap estat democràtic on una comunitat lingüística que representa més d'un 25% de la població no tengui reconeguda la seva llengua com a oficial de l'estat? Hi ha cap país en què massivament els membres que parlen la llengua pròpia la canviïn per parlar amb desconeguts o amb persones que parlen altres llengües, encara que els puguin entendre?".
Joan Melià, professor de la UIB i exdirector general de Política Lingüística
Bernat Torracoloms
2 comentaris:
Me parecían preocupantes las notícias que me llegaban sobre el retroceso en materia de política lingüística del catalán de Baleares, no muy diferente al proceso que atenaza la riqueza del catalán de Valencia. Pero al leer el escrito de Melià, constato que se trata de una política acomplejada y que desprecia la verdadera importancia de la lengua propia de un territorio. Algunos deberían reflexionar profundamente sobre el tema.
Comprendo el lamento de Joan Melià al ver que sus cuatro años de trabajo se evaporan por la acción de sus sucesores.
Un Colega de Valladolid
si, n'hi ha un altre: el País Valencià
LSD
Publica un comentari a l'entrada