Malgrat la calor el dia s’ha llevat gris i dens. La radio vomita notícies incessants, relats de guerra de guerrilles a països llunyans. El meu rostre és travessat per la mirada d’uns ulls interrogants, trists, com extraviats; els ulls són els meus, exhibeixen el manifest de la derrota com a pavelló, amb el gest del vençut, amb el lluent testimoni de les llàgrimes exultants d’impotència. La poesia havia mort, de fet va ésser assassinada impunement i soterrada, condemnada baix la terra d’un oblidat fossar anònim. La poesia va ser vilment escanyada, ofegada, pels grollers exabruptes dels fusells.
Els assassins de poetes mai no varen ser jutjats. Hi havia poetes coneguts i ciutadans ignorats que volien viure la poesia d’un futur diferent. El futur va ser un retorn al passat, al de sempre, amb la força de les proclames imperialistes i sentències de mort contra la cultura.
Avui al calendari se li ha desprès un full, la sang que l’impregnava pesava massa per a permetre’l romandre, sense vergonyes, a la vista de tothom. El full s’ha doblegat en un gemec, el 18 que l’encapçalava s’ha amagat en la foscor d’un dol immens i el llibre dels poetes amb la veu negada, ha caigut a terra amb una escampadissa de lletres vermelles, gualdes i morades, tot construint paraules d’una amargor esperançada.
J. M. Vidal-Illanes
10 comentaris:
Quan Garcia Lorca va ser assassinat, així, sense més, la Margarida Xirgu era de gira per Amèrica. Quan ho va saber va dir als seus que ella no tornaria mai a un país on es mataven nens. Així el veia, per sobre de tot amic i jove, molt jove, tot just començant a viure. Ella li havia estrenat obres que ningú s’atrevia a interpretar per dures i compromeses. Quan més endavant va voler venir a veure els seus, no la van deixar. I ja mai més va poder tornar. Com ella, com Garcia Lorca, mil·lers. No els oblidem.
Susanna
No entiendo nada.
Esto, ¿qué es? ¿Español mal escrito?
Un poquito de español bien escrito? (por seguir con la coña)
Federico García
hasta ayer se llamó: polvo se llama.
Ayer tuvo un espacio bajo el día
que hoy el hoyo le da bajo la grama.
Tanto fue! ¡Tanto fuiste y ya no eres!
Tu agitada alegría
que agitaba columnas y alfileres,
de tus dientes arrancas y sacudes,
y ya te pones triste, y sólo quieres
ya al paraíso de los ataúdes.
(Fragment de A Federico García Lorca, de Miguel Hernández)
Els assassins de poetes, van aportar cap ni un poeta que ho valgués?
Conten que hi va haver un excel•lent escriptor que va brodar una peça mestra de la literatura universal. Crec que l’obra es titulava "Raza", però no record el nom de l’autor...
Un dels grans avantatges del bilingüisme que he mamat aquí, des de sempre, és que jo puc entendre sense problemes el comentari que segueix al meu, mentre que el que l’ha escrit no entén el que dic jo. Només calia un “no entiendo, ¿puedes traducir? I ho hauria fet. Però no així.
Susanna
Perdón, no quería ser desconsiderada pero me sale, de entrada, escribir en catalán. Traduzco.
Una de las grandes ventajas del bilingüismo que he mamado aquí, desde siempre, es que yo puedo entender sin problemas el comentario que sigue al mio, mientras que quien lo ha escrito no entitende lo que yo digo.Bastaba un "no entiendo, ¿puedes traducir? y lo habría hecho. Pero no así.
No voldria interrompre, però m'agradaria donar suport aquí a la iniciativa que ha impulsat Amnistia Internacional, per tal que es jutgin els crims contra la humanitat perpretats durant la Dictadura dels assassins de poetes.
Volem, des d'Espanya, que es jutgin els crims a Xile i Argentina, però no afrontem els que vam viure aquí, a casa nostra.
Iolanda (Barcelona)
Doncs a mi em sembla greu pel que no "entiende nada", per què l'escrit de Vidal-Illanes em sembla senzillament brillant, fent esment a uns fets deplorables amb poesia i travessant la poesia, com aquí; si a més afegim l'entranyable comentari sobre Margalida Xirgu (un altre valor cultural que vam deixar perdre), queda molt espai per valorar des de la reflexió si algú no hauria de ser rehabilitat en la memòria i d'altres purgar les seves agressions, com a mínim per tornar a posar les coses al seu lloc.
sí, amic meu, es español mal escrito, mal escrito por represión, mal escrito por imposibilidad de enseñanza, mal escrito por impotencia para mantener una cultura y mal escrito porque algunos nunca considerarán este idioma español, aixi que... que us donin, imperialistes espanyols, som i serem gent catalana tant si es vol com si no es vol,
un català de menorca
INDEPENDENCIA
L'autor de Raza escrivia amb pseudònim, però el seu nom real era Francesco Franconni, un intelectual dels més rellevants que la cultura universal hagi donat mai...
Publica un comentari a l'entrada