divendres, de juliol 15, 2005

quin país!

Hi ha un país en què un 80 % no tenen educació, en què la riquesa l'ostenta un 19% dels pobladors, un país on els recursos, que són grans, els gestionen quatre privilegiats i els importa poc el que els passi a la resta. Un país on el 10% de la població empra els recursos fòssils i contamina la resta de la gent sense cap remordiment. Un país on un percentatge obscè de persones moren de fam mentre altres procuren avenços tecnològics per impressionar el personal.
No ens hauríem de mobilitzar envers aquest país?
Sí, clar, però és la Terra.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

... eh... un altre whisky?

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Molts dies, en anarme'n a dormir i repasar la meva/nostra existència en aquest preciós planeta desitjaria que una erupció volcànica en massa tornés a posar-ho tot al seu lloc.

Anònim ha dit...

Jo soc molt pessimista davant el futur. Em dóna la sensació que de cada dia en queden menys intel•lectuals compromesos –al menys en xifres relatives-: l’adversari cada dia és més gran i fort i molta gent dimiteix vençuda pel desànim. Les persones que tenen coses interessants a dir, que poden despertar consciències, no creixen a la mateixa velocitat que ho fa qui explota la Terra sense escrúpols. Abans hi havia un somni, una societat justa i millor que es va esvair a causa de la curtesa i la corrupció –qualitats tant inseparables de la condició humana!- molta gent ha perdut els referents i la dimissió de la saviesa dóna pas, tristament, a la xerrameca i xafarderia universals.

Ara podem llegir que el Brasil que Lula Da Silva havia promès canviar, en realitat el que ha fet ha estat canviar a Lula... la corrupció és massa forta i no s’atura davant res ni ningú. Salvar el planeta, per a què?

M. P.

Anònim ha dit...

Doncs jo veig les coses d’una altra manera. En primer lloc no crec que la solució als problemes d’aquest món hagi de venir dels grans pensadors; el seu temps, quan a guies espirituals, ja ha passat. Perdoneu, no els hi vull treure importància. Sempre hi haurà qui tingui una capacitat de reflexió elevada, qui ens pugui obrir els ulls una mica més, però jo crec que, qui ara no els té del tot oberts, és perquè no vol. La informació de tota mena circula a una velocitat de vertigen, aturar-se a pensar no està gaire de moda. Què més cal que ens expliquin? Alternatives, clar. Com arreglar-ho.

Filosofies, corrents de pensament, religions...n’hi ha per a donar i per a vendre. El que cal és actuar. Com? Ah, aquesta és la mare dels ous. A mi em sembla que la solució ha de venir de la gent, de les associacions, ong, comunitats, per començar. Ha de ser molt propera, l’hem de començar des de casa; no ens podem quedar pensant que no ens toca i que són els altres els que no fan res, tots som responsables. Molts tenim la sort de poder triar els nostres governs, siguem-ne conscients, procurem obrar en conseqüència. Per altra banda sembla que es comença (només comença) a prendre consciència a tots els nivells que no hi ha recursos ilimitats i per tant s’haurà de començar a tenir cura del medi ambient (o ens morirem de fred, o de calor, o asfixiats, o...), de les poblacions més oprimides (o “ens” quedarem sense ma d’obra barata). Ja ho veieu, fins i tot sembla que per a la bona marxa del capitalisme caldrà fer un esforç solidari (quina paradoxa!).

I ara m’ho llegeixo, això que acabo d’escriure, i penso “quina bestiesa”. Això que acabo de posar és, o evident, o “de calaix”, que s’en diu. Costa poc donar-li voltes a les coses quan un està apalancat en una democràcia, té feina, menja com a mínim 3 cops al dia, fa vacances, té accés a l’ensenyament, a la cultura, el lleure...això sí, la vivenda és tema a part. Però també en tinc. Malgrat tot, jo segueixo somiant en una societat justa, penso que el sentit comú s’imposarà. No crec que fos capaç de tirar endavant si no ho veiés així.

Susanna

Anònim ha dit...

com es pot un fer exiliat de la terra?
informeu-me

Anònim ha dit...

el món no t'agrada? fes quelcom per canviarlo i no remuguis tant

Anònim ha dit...

Crec que hi ha molta de gent que viu en aquest món com un autèntic exilat: ni fa res per canviar-ho, ni està a gust amb el que li ha tocat viure. Per açò s'acomoda en banalitats que serveixen per alienar-lo (altrament per exilar-lo sense haver de marxar aumón).

Però açò no canvia res, i una enorme part de la construcció que els éssers humans feim d'aquest món, és un autèntic fems.

Anònim ha dit...

www.greenpeace.es
www.amnistiainternacional.org
www.attac.org
www.intermonoxfam.org
www.gobmenorca.com
archivo.greenpeace.org/Clima/Prokioto.htm

Anònim ha dit...

Mentre consultava les weps de les Ongs, se m'ha acabat el whisky. Algú em pot servir una mica?

Anònim ha dit...

La concatenació de comentaris al post, en conjunt, formen un seguit de plantejaments: molt seriosos, irònics, que fan pensar, amb conya, més seriosos, que tornen a fer pensar, més ironia... tot plegat comparable amb algun episodi memorable dels Monty Phyton.

Felicitats eclectia-ns-nes, que seguiu així per molts d'anys.