dilluns, de setembre 05, 2005

converses arran de mar

Fa calor, tinc la platja aprop i m’hi escapo una estona. Enguany l’aigua és neta, molt neta, la zona a la que vaig no s’omple massa de gent i és d’agraïr que, els que hi van, no tinguin el costum d’endur-se ràdios, CD o altres reproductors de so. Per tant l’estada és molt tranquila, però és inevitable escoltar les converses dels que es torren al meu voltant.

- Són sardines- diu una senyora a la seva amiga, quan un banc de peixos llargs i lluents s’esmunyen entre les nostres cames com si el mar fos seu i ni tan sols els féssim nosa.- Ho vaig sentir a un documental que vaig veure a la tele. Són sardines perquè les sardines sempre neden així, juntes.

Un cop a la sorra, mentre m’asseco, una parella relativament jove instal·lada darrera meu parla de música.

- Sí, sempre duia ulleres de sol. Té un malaltia als ulls, foto...foto...
- I quines “peinetas” més espectaculars, i quines lletres més divertides!
- Sí, però com es diu la malaltia dels ulls que té? Foto...fotosíntesis!

I mentrestant penso en com ens arriba informació de tot arreu, en com la processa i transmet cadascú, en les eines de què disposem per a discernir entre correcció i disbarat i em reafirmo en la meva creença de la importància fonamental dels bons mestres que ens ensenyen a fer-ho, a discernir, a consultar, a buscar més que a memoritzar, a pensar i a treure conclusions. El dijous van comenaçar a treballar per a acabar de preparar el nou curs escolar. Que Déu (és un parlar) els conservi la paciència, necessària per a poder enfilar amb ànims cada dia. Per a ells el meu homenatge.

Susanna

3 comentaris:

Anònim ha dit...

En un món cada vegada més virtual, els coneixements ja no s'adquireixen fruit de l'experiència. La figura de l'aprenent (aprendiz) ha desaparegut, conseqüències del desprestigi que ningú vol arrossegar.

La informació ens arriba sense que tinguem les eines necessàries per procesar-la de forma adient, i així ens va... la fotosensibilitat es converteix en fotosíntesis, qualsevol mola de llises, tonyines o mabres, es converteixen en sardines (es clar, van totes juntetes com diuen a la "tele").

També qualsevol mentida que surt a la "tele" es converteix en dogma, ho ha dit la caixa sabia!

I mentre tant conrearem éssers d'intel·ligència concèntrica, amb intermitències de lucidesa i enormes valls de catatonia.

Anònim ha dit...

tot això es podria resumir en la desaparició de la figura de mediador, bona potser quant a l'economia, però dolenta (potser)quant a coneixements, ara bé, inevitable

Anònim ha dit...

Me sembla antològic açò de "intel·ligència concèntrica... intermitències de lucidesa... valls de catatonia"

Me recorden a molta gent (alguns fins i tot "manen").