Naufragi literari
Passejava amb un llibre tancat. Caminava amunt i avall del passadís cobert que dóna al pati enrajolat, just abans del jardí de ponent. Klaus en va aturar i em va demanar que en sabia jo dels INDiCiS... Vaig mirar el llibre que duia ell, es titulava 世界の終りとハードボイルド・ワンダーランド.-No t'has de creure tot el que diu Murakami -li vaig etzibar-. Ell només intenta desequilibrar-te. No et deixis caure en la guerra d'informació que s'està teixint a sobre teu.
Klaus em va mirar i, molt ofès, em va dir que jo només era un titella del Sistema. Va agafar el llibre que duia, el va obrir per la meitat i se'l va posar al cap a mode de teulada de dos aiguavessos...
-Així em sento més segur -em va dir-. Alles Gute zum Geburtstag.
-Gràcies -li vag respondre-, però avui no és el meu aniversari...
-Tan se val quan sigui el dia del teu aniversari. Et regalo la meva llauna de te.
Vaig fer mitja volta i em vaig posar a passejar novament, ara amb el llibre obert damunt del cap -com Klaus-, només per sentir-me més segur jo també. Començava a estar una mica tip de les extravagàncies dels companys de Sonnenhalde?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada