sembla d'en vidal illanes...

UNA TARDA D'HIVERN A BARCELONA I UNA CANÇÓ EN UN BAR

Una tarda freda d'hivern, en un acollidor bar de Barcelona, sona una cançó en castellà, composta per un català, recreada de forma magistral per un cantant madrileny i cantada "por lo bajini" per un cambrer argentí: aquesta és la Barcelona que als talibans nacionalistes els hi fa nosa. Però no podran amb ella.
He pujat aquesta tarda a Barcelona. M'havien convidat a la inauguració de la nova seu de Ciutadans (Cs), que està al passeig de Gràcia.

He pujat aviat per passejar per Barcelona, que mencanta, i he recalat en alguns dels meus bars, entre ells, i abans d'acudir a la invitació, a LA PRINCIPAL, a Sepúlveda / Muntaner, davant de la Ronda de Sant Pere. Just al davant del bar, a la Ronda, hi havia la casa d'en Terenci Moix i aquest era el seu bar preferit. També continua sent una joia de la Barcelona canalla i algun dia, si em deixen, el filmaré.

Cap a les cinc de la tarda havia poca gent. En aquest bar acostumen a posar bona música a un nivell molt adequat i quan hi ha poc rebombori de converses et pots quedar amb la música.De sobte ha començat a sonar una cançó de la que m'he quedat penjat Coneixia la cançó i coneixia al cantant però no encertava a identificar ni luna ni laltre, així que he decidit abandonar-me a la música.M'hi he ficat completament en la cançó amb una lletra que relata una desesperada història de desamor en la qual es palpen fins els més subtils detalls de la trama i del sòrdid ambient en què se situa: la terrible postguerra espanyola al Madrid de l'estraperlo i Perico Chicote.

Al final m'han saltat les llàgrimes.He observat que mentre sonava la cançó el cambrer ociós en aquell moment per la falta de clients, la cantava "per lo bajini" mentre despreocupadament passava la baieta per les superfícies de les taules buides. La cantava i feia la impressió de conèixer-se de memòria la enrevessada lletra.Un cop acabada la cançó mhe dirigit a ell trasbalsat: Qué es eso? I ell m'ha contestat com si fos la cosa més evident del món: El romance de Curro El Palmo, de Serrat en la versión de Antonio Vega Aleshores, he caigut, jo coneixia de sobres la cançó de Serrat i la seva gran interpretació, com en fa gairebé sempre. I fins i tot coneixia una versió que havia fet un tonadillero, Valderrama, em sembla però la versió d'Antonio Vega , que no havia sentit mai a ma vida, és una altra cosa: s'apropia de la cançó, la fa seva i la converteix en una obra mestra del cant.Si encara hi ha cambrers a Barcelona que són capaços de cantar El Romance de Curro el Palmo mentre netegen distretament amb la baieta les taules del local vol dir que encara hi ha esperança.Una tarda freda d'hivern, en un acollidor bar de Barcelona, sona una cançó en castellà, composta per un català, recreada de forma magistral per un cantant madrileny i cantada "por lo bajini" per un cambrer argentí: aquesta és la Barcelona que als talibans nacionalistes els hi fa nosa. Però no podran amb ella.
j.a.

(si picau al títol sortirà l'enllaç)


...serà en vidal illanes de ciutadans?