No, si en els fons tens raó, ets massa bona persona. Et maltracten i et duen per on volen i ni xistes. Bé, remugues un poc, però després creus com un be cap a l'escorxador.
Te'n recordes quan ens van prohibir fumar a establiments públics? Vas despotricar quatre dies i a la llarga ho vas acatar, i ara et sembla lògic i normal. Quin mal rotllo t'agafa si qualcú fuma davant teu sense demanar permís!
T'han anat llevant drets, et paguen manco per més feina, treuen gent de casa seva per uns pocs rebuts impagats. I què? Vas participar en quatre concentracions, declaracions i casserolades, i després tothom a ca seva i tot igual.
Ets un revolucionari de bar, la força se t'esmuny per la boca.
En una situació com l’actual hi ha una inusual serenitat que s’agraeix per mantenir la convivència i l’ordre social, però que no se mereixen els responsables de l’estat en què ens trobam.
Pensaves que no teníem més opció que triar entre polítics ineptes o corruptes. I ara han aconseguit uns espècimens que gaudeixen de les dues característiques alhora... i especuladors imprudents, entitats financeres descontrolades i empresaris sense escrúpols que se n’aprofiten.
Massa sort tenen que la majoria de l’espècie humana sigui bona gent.
Des de petit t'han ensinistrat com un animal de circ per ser respectuós i per la submissió. Docilitat. És el que esperen. Paciència i resignació.
I el més trist és que aquests encorbatats que surten rient als mitjans de comunicació ni s'imaginen la sort que tenen que siguis tan bona persona.
– M’han dit que a Islàndia...
Ja, però aquesta és una altra història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada