L'oblit apagà el caliu del record
i el vent escampà les cendres
de les nits sense llençols
perfumades pel teu coll.
Comiat
Esperes assegut al darrer graó
amb la pell freda i esquinçada
les petjades són ombres esvaïdes
els minuts tenen gust a comiat.
Et busco i no hi ets
El rellotge i el silenci
desplegaran un camí de fulls en blanc,
com la neu que es desfà entre els meus llavis,
com els records que juguen furtius
entre els llençols on tot començà.
#17M
III Dia de la poesia catalana a internet
lletrA - UOC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada