Realitats

Les persones tenim grans habilitats constructives, som hàbils en l’art de crear murs, fronteres, enormes parets sòlides que un dia acabaran cobertes de molsa i olor de corrupció. Les barreres més impermeables estan fetes d’idees simples, poc dotades de components d’honestedat, massa farcides de propaganda i demagògia. Volem volar però el llast ens ho impedeix. Creiem en els altres fins que descobrim que la majoria de les mentides són més creïbles que la veritat més innocent; llavors arribem a trobar-nos de cara amb la confusió i sospitem que no sabem a quin bàndol pertanyem. Ja és prou ingenu creure en bons i dolents, però les fronteres simples ens faciliten l’existència.

Mentir és l’art d’aixecar dics de paraules ordenades per ser repetides en innumerables ocasions, fins que la boira dels dies comença a alterar l’ordre dels mots i les contradiccions s’obren pas a cops de colze. Quan això passa, sorgeixen noves mentides per sostenir els murs amb contraforts que al seu torn requeriran més i més mentides per impedir que tota l’estructura cedeixi i s’escampi per terra, esmicolada. Tota aparent veritat construïda amb mentides acaba esquerdant-se i quan ens miren a la cara no podem sostenir l’esguard.

Volar, navegar, caminar. Cel, mar, desert. Simplement viure intentant no perdre la dignitat entre les escletxes de falses promeses. El món comença a adoptar una forma ovalada de realitat deformada per objectius inconfessables.