dimecres, de setembre 14, 2005
dilluns, de setembre 05, 2005
converses arran de mar
Fa calor, tinc la platja aprop i m’hi escapo una estona. Enguany l’aigua és neta, molt neta, la zona a la que vaig no s’omple massa de gent i és d’agraïr que, els que hi van, no tinguin el costum d’endur-se ràdios, CD o altres reproductors de so. Per tant l’estada és molt tranquila, però és inevitable escoltar les converses dels que es torren al meu voltant.
- Són sardines- diu una senyora a la seva amiga, quan un banc de peixos llargs i lluents s’esmunyen entre les nostres cames com si el mar fos seu i ni tan sols els féssim nosa.- Ho vaig sentir a un documental que vaig veure a la tele. Són sardines perquè les sardines sempre neden així, juntes.
Un cop a la sorra, mentre m’asseco, una parella relativament jove instal·lada darrera meu parla de música.
- Sí, sempre duia ulleres de sol. Té un malaltia als ulls, foto...foto...
- I quines “peinetas” més espectaculars, i quines lletres més divertides!
- Sí, però com es diu la malaltia dels ulls que té? Foto...fotosíntesis!
I mentrestant penso en com ens arriba informació de tot arreu, en com la processa i transmet cadascú, en les eines de què disposem per a discernir entre correcció i disbarat i em reafirmo en la meva creença de la importància fonamental dels bons mestres que ens ensenyen a fer-ho, a discernir, a consultar, a buscar més que a memoritzar, a pensar i a treure conclusions. El dijous van comenaçar a treballar per a acabar de preparar el nou curs escolar. Que Déu (és un parlar) els conservi la paciència, necessària per a poder enfilar amb ànims cada dia. Per a ells el meu homenatge.
Susanna
- Són sardines- diu una senyora a la seva amiga, quan un banc de peixos llargs i lluents s’esmunyen entre les nostres cames com si el mar fos seu i ni tan sols els féssim nosa.- Ho vaig sentir a un documental que vaig veure a la tele. Són sardines perquè les sardines sempre neden així, juntes.
Un cop a la sorra, mentre m’asseco, una parella relativament jove instal·lada darrera meu parla de música.
- Sí, sempre duia ulleres de sol. Té un malaltia als ulls, foto...foto...
- I quines “peinetas” més espectaculars, i quines lletres més divertides!
- Sí, però com es diu la malaltia dels ulls que té? Foto...fotosíntesis!
I mentrestant penso en com ens arriba informació de tot arreu, en com la processa i transmet cadascú, en les eines de què disposem per a discernir entre correcció i disbarat i em reafirmo en la meva creença de la importància fonamental dels bons mestres que ens ensenyen a fer-ho, a discernir, a consultar, a buscar més que a memoritzar, a pensar i a treure conclusions. El dijous van comenaçar a treballar per a acabar de preparar el nou curs escolar. Que Déu (és un parlar) els conservi la paciència, necessària per a poder enfilar amb ànims cada dia. Per a ells el meu homenatge.
Susanna
diumenge, de setembre 04, 2005
s'han acabat les vacances...
Vacation is Over...
an open letter from Michael Moore to George W. Bush
Friday, September 2nd, 2005
Dear Mr. Bush:
Any idea where all our helicopters are? It's Day 5 of Hurricane Katrina and thousands remain stranded in New Orleans and need to be airlifted. Where on earth could you have misplaced all our military choppers? Do you need help finding them? I once lost my car in a Sears parking lot. Man, was that a drag.
Also, any idea where all our national guard soldiers are? We could really use them right now for the type of thing they signed up to do like helping with national disasters. How come they weren't there to begin with?
Last Thursday I was in south Florida and sat outside while the eye of Hurricane Katrina passed over my head. It was only a Category 1 then but it was pretty nasty. Eleven people died and, as of today, there were still homes without power. That night the weatherman said this storm was on its way to New Orleans. That was Thursday! Did anybody tell you? I know you didn't want to interrupt your vacation and I know how you don't like to get bad news. Plus, you had fundraisers to go to and mothers of dead soldiers to ignore and smear. You sure showed her!
I especially like how, the day after the hurricane, instead of flying to Louisiana, you flew to San Diego to party with your business peeps. Don't let people criticize you for this -- after all, the hurricane was over and what the heck could you do, put your finger in the dike?
And don't listen to those who, in the coming days, will reveal how you specifically reduced the Army Corps of Engineers' budget for New Orleans this summer for the third year in a row. You just tell them that even if you hadn't cut the money to fix those levees, there weren't going to be any Army engineers to fix them anyway because you had a much more important construction job for them -- BUILDING DEMOCRACY IN IRAQ!
On Day 3, when you finally left your vacation home, I have to say I was moved by how you had your Air Force One pilot descend from the clouds as you flew over New Orleans so you could catch a quick look of the disaster. Hey, I know you couldn't stop and grab a bullhorn and stand on some rubble and act like a commander in chief. Been there done that.
There will be those who will try to politicize this tragedy and try to use it against you. Just have your people keep pointing that out. Respond to nothing. Even those pesky scientists who predicted this would happen because the water in the Gulf of Mexico is getting hotter and hotter making a storm like this inevitable. Ignore them and all their global warming Chicken Littles. There is nothing unusual about a hurricane that was so wide it would be like having one F-4 tornado that stretched from New York to Cleveland.
No, Mr. Bush, you just stay the course. It's not your fault that 30 percent of New Orleans lives in poverty or that tens of thousands had no transportation to get out of town. C'mon, they're black! I mean, it's not like this happened to Kennebunkport. Can you imagine leaving white people on their roofs for five days? Don't make me laugh! Race has nothing -- NOTHING -- to do with this!
You hang in there, Mr. Bush. Just try to find a few of our Army helicopters and send them there. Pretend the people of New Orleans and the Gulf Coast are near Tikrit.
Yours,
Michael Moore
http://www.michaelmoore.com/
P.S. That annoying mother, Cindy Sheehan, is no longer at your ranch. She and dozens of other relatives of the Iraqi War dead are now driving across the country, stopping in many cities along the way. Maybe you can catch up with them before they get to DC on September 21st.
Ironiza: me gustó que se haya ido de fiesta a San Diego en vez de acudir a Louisiana
Michael Moore se une a la avalancha de críticas contra la apatía de Bush "Querido señor Bush: ¿Alguna idea de dónde puedan estar todos nuestros helicópteros? Es el quinto día después del huracán Katrina y miles de personas esperan ser rescatadas por aire en Nueva Orleáns. ¿Dónde diablos están nuestros helicópteros militares? ¿Necesita ayuda para encontrarlos? Una vez perdí mi auto en el estacionamiento de Sears. ¡Caray! ¡Qué fastidio!"
Con estas palabras, el premiado director de cine Michael Moore se unió al alud de críticas contra el presidente estadunidense, George W. Bush, por su falta de acción en el sureste de su país. La carta fue publicada en el diario The New York Times con el título "Se acabaron las vacaciones".
Moore, quien ya hizo fuertes críticas a Bush y su gobierno en el documental Fahrenheit 9/11, por el que obtuvo un premio Oscar, acusó al presidente de falta de previsión e interés ante la tragedia causada por el huracán Katrina.
También pregunta por qué están los soldados de la Guardia Nacional combatiendo en Iraq en vez de acudir a ayudar a la gente atrapada en Nueva Orleáns y sus alrededores, pese a que la ayuda para catástrofes en el país es una de las principales tareas de un presidente.
"El pasado jueves (25 de agosto) los meteorólogos dijeron que la tormenta se dirigía a Nueva Orleáns. ¡Eso fue el jueves! ¿Que nadie se lo informó? Ya sé que usted no quería interrumpir sus vacaciones y que no le gusta recibir malas noticias. Además, estaba usted muy ocupado asistiendo a eventos para recaudar fondos, y desairando y calumniando a madres de soldados muertos. ¡Qué buena lección le dio!", afirma Moore, aludiendo a Cindy Sheehan, quien acampó durante semanas afuera del rancho de Bush en Crawford, sin que el mandatario la recibiera.
Sheehan desea que el presidente le explique por qué su hijo, y otros soldados, han tenido que morir en una guerra ilegal y justificada por medio de mentiras.
"Me gustó, sobre todo, la forma en que usted, en vez de ir a Louisiana, partió a San Diego para ir a una fiesta de sus amigos de negocios. No dejen que lo critiquen por esto. Después de todo, el huracán ya había pasado y ¿qué diablos podía hacer usted? ¿Tapar un dique con el dedo?", prosigue.
En tono sarcástico, el realizador recomendó al presidente no permitir que se le criticara por haber recortado el financiamiento para la construcción y reparación de diques en Nueva Orleáns. "De todos modos no hay ingenieros militares que lo hagan porque todos ellos tienen un trabajo más importante: CONSTRUIR LA DEMOCRACIA EN IRAQ".
Moore también le recuerda a Bush que ignoró a todos esos "molestos" científicos que han advertido sobre las consecuencias del calentamiento global y la posibilidad de que éste provoque meteoros cada vez más violentos e impredecibles.
"No, señor Bush, usted manténgase en el mismo camino. No es su culpa que 30 por ciento de los habitantes de Nueva Orleáns viva en la pobreza o que decenas de miles no hayan tenido medios de transporte para salir de la ciudad. ¡Pero si son negros! (...) ¿Puede alguien imaginarse a gente blanca pidiendo auxilio desde las azoteas durante cinco días? ¡No me hagan reír! Esto no tienen nada -NADA- que ver con la raza", añade Moore.
"Usted siga como hasta ahora, señor Bush. Sólo trate de encontrar unos cuantos de esos helicópteros militares y mándelos al suroeste. Vamos a hacer como si la gente de Nueva Orleáns y de la costa del Golfo de México estuvieran cerca de Tikrit", concluye la carta.
an open letter from Michael Moore to George W. Bush
Friday, September 2nd, 2005
Dear Mr. Bush:
Any idea where all our helicopters are? It's Day 5 of Hurricane Katrina and thousands remain stranded in New Orleans and need to be airlifted. Where on earth could you have misplaced all our military choppers? Do you need help finding them? I once lost my car in a Sears parking lot. Man, was that a drag.
Also, any idea where all our national guard soldiers are? We could really use them right now for the type of thing they signed up to do like helping with national disasters. How come they weren't there to begin with?
Last Thursday I was in south Florida and sat outside while the eye of Hurricane Katrina passed over my head. It was only a Category 1 then but it was pretty nasty. Eleven people died and, as of today, there were still homes without power. That night the weatherman said this storm was on its way to New Orleans. That was Thursday! Did anybody tell you? I know you didn't want to interrupt your vacation and I know how you don't like to get bad news. Plus, you had fundraisers to go to and mothers of dead soldiers to ignore and smear. You sure showed her!
I especially like how, the day after the hurricane, instead of flying to Louisiana, you flew to San Diego to party with your business peeps. Don't let people criticize you for this -- after all, the hurricane was over and what the heck could you do, put your finger in the dike?
And don't listen to those who, in the coming days, will reveal how you specifically reduced the Army Corps of Engineers' budget for New Orleans this summer for the third year in a row. You just tell them that even if you hadn't cut the money to fix those levees, there weren't going to be any Army engineers to fix them anyway because you had a much more important construction job for them -- BUILDING DEMOCRACY IN IRAQ!
On Day 3, when you finally left your vacation home, I have to say I was moved by how you had your Air Force One pilot descend from the clouds as you flew over New Orleans so you could catch a quick look of the disaster. Hey, I know you couldn't stop and grab a bullhorn and stand on some rubble and act like a commander in chief. Been there done that.
There will be those who will try to politicize this tragedy and try to use it against you. Just have your people keep pointing that out. Respond to nothing. Even those pesky scientists who predicted this would happen because the water in the Gulf of Mexico is getting hotter and hotter making a storm like this inevitable. Ignore them and all their global warming Chicken Littles. There is nothing unusual about a hurricane that was so wide it would be like having one F-4 tornado that stretched from New York to Cleveland.
No, Mr. Bush, you just stay the course. It's not your fault that 30 percent of New Orleans lives in poverty or that tens of thousands had no transportation to get out of town. C'mon, they're black! I mean, it's not like this happened to Kennebunkport. Can you imagine leaving white people on their roofs for five days? Don't make me laugh! Race has nothing -- NOTHING -- to do with this!
You hang in there, Mr. Bush. Just try to find a few of our Army helicopters and send them there. Pretend the people of New Orleans and the Gulf Coast are near Tikrit.
Yours,
Michael Moore
http://www.michaelmoore.com/
P.S. That annoying mother, Cindy Sheehan, is no longer at your ranch. She and dozens of other relatives of the Iraqi War dead are now driving across the country, stopping in many cities along the way. Maybe you can catch up with them before they get to DC on September 21st.
Ironiza: me gustó que se haya ido de fiesta a San Diego en vez de acudir a Louisiana
Michael Moore se une a la avalancha de críticas contra la apatía de Bush "Querido señor Bush: ¿Alguna idea de dónde puedan estar todos nuestros helicópteros? Es el quinto día después del huracán Katrina y miles de personas esperan ser rescatadas por aire en Nueva Orleáns. ¿Dónde diablos están nuestros helicópteros militares? ¿Necesita ayuda para encontrarlos? Una vez perdí mi auto en el estacionamiento de Sears. ¡Caray! ¡Qué fastidio!"
Con estas palabras, el premiado director de cine Michael Moore se unió al alud de críticas contra el presidente estadunidense, George W. Bush, por su falta de acción en el sureste de su país. La carta fue publicada en el diario The New York Times con el título "Se acabaron las vacaciones".
Moore, quien ya hizo fuertes críticas a Bush y su gobierno en el documental Fahrenheit 9/11, por el que obtuvo un premio Oscar, acusó al presidente de falta de previsión e interés ante la tragedia causada por el huracán Katrina.
También pregunta por qué están los soldados de la Guardia Nacional combatiendo en Iraq en vez de acudir a ayudar a la gente atrapada en Nueva Orleáns y sus alrededores, pese a que la ayuda para catástrofes en el país es una de las principales tareas de un presidente.
"El pasado jueves (25 de agosto) los meteorólogos dijeron que la tormenta se dirigía a Nueva Orleáns. ¡Eso fue el jueves! ¿Que nadie se lo informó? Ya sé que usted no quería interrumpir sus vacaciones y que no le gusta recibir malas noticias. Además, estaba usted muy ocupado asistiendo a eventos para recaudar fondos, y desairando y calumniando a madres de soldados muertos. ¡Qué buena lección le dio!", afirma Moore, aludiendo a Cindy Sheehan, quien acampó durante semanas afuera del rancho de Bush en Crawford, sin que el mandatario la recibiera.
Sheehan desea que el presidente le explique por qué su hijo, y otros soldados, han tenido que morir en una guerra ilegal y justificada por medio de mentiras.
"Me gustó, sobre todo, la forma en que usted, en vez de ir a Louisiana, partió a San Diego para ir a una fiesta de sus amigos de negocios. No dejen que lo critiquen por esto. Después de todo, el huracán ya había pasado y ¿qué diablos podía hacer usted? ¿Tapar un dique con el dedo?", prosigue.
En tono sarcástico, el realizador recomendó al presidente no permitir que se le criticara por haber recortado el financiamiento para la construcción y reparación de diques en Nueva Orleáns. "De todos modos no hay ingenieros militares que lo hagan porque todos ellos tienen un trabajo más importante: CONSTRUIR LA DEMOCRACIA EN IRAQ".
Moore también le recuerda a Bush que ignoró a todos esos "molestos" científicos que han advertido sobre las consecuencias del calentamiento global y la posibilidad de que éste provoque meteoros cada vez más violentos e impredecibles.
"No, señor Bush, usted manténgase en el mismo camino. No es su culpa que 30 por ciento de los habitantes de Nueva Orleáns viva en la pobreza o que decenas de miles no hayan tenido medios de transporte para salir de la ciudad. ¡Pero si son negros! (...) ¿Puede alguien imaginarse a gente blanca pidiendo auxilio desde las azoteas durante cinco días? ¡No me hagan reír! Esto no tienen nada -NADA- que ver con la raza", añade Moore.
"Usted siga como hasta ahora, señor Bush. Sólo trate de encontrar unos cuantos de esos helicópteros militares y mándelos al suroeste. Vamos a hacer como si la gente de Nueva Orleáns y de la costa del Golfo de México estuvieran cerca de Tikrit", concluye la carta.
dissabte, de setembre 03, 2005
sequera
España sufre el año más seco desde que se tienen registros El descenso de lluvias, un 40% por debajo de la media, afecta a toda la Península
RAFAEL MÉNDEZ - Madrid
EL PAÍS - Sociedad - 03-09-2005
Jo, conscient del problema que no només ens afecta a nosaltres sinó a tot el món, ja fa dies que vaig prendre mesures i espero que els eclectians i eclectianes seguiu el meu exemple: des d’ara mateix, el wisky sense gel ni gota d’aigua.
RAFAEL MÉNDEZ - Madrid
EL PAÍS - Sociedad - 03-09-2005
Jo, conscient del problema que no només ens afecta a nosaltres sinó a tot el món, ja fa dies que vaig prendre mesures i espero que els eclectians i eclectianes seguiu el meu exemple: des d’ara mateix, el wisky sense gel ni gota d’aigua.
divendres, de setembre 02, 2005
pancastellanistes integristes
els emprenya als pancastellanistes que cada dia el català s'empri més i millor, i que els que abans només l'utilitzaven a casa i en família, ara tenguin coneixements gramaticals i ortogràfics que faci que puguin emprar aquesta llengua de manera normal en qualsevol àmbit, com també, evidentment, designant el nom de la seva ciutat.
mgo
mgo
dimecres, d’agost 31, 2005
Presentació nou vehicle policial
Ahir dimarts, les Autoritats imponents que ens han tocat viure, varen presentar el nou model de vehicle camuflat destinat a la policia secreta. El vehicle, de darrera generació, incorpora tots els avenços tecnològics existents i futurs, i s’inspira en el disseny corporatiu dels cotxos de la policia local ja escampats per arreu les nostres Illes. Les autoritats agraïren a la NASA i a la UEFA la seva inestimable aportació i assessorament per a poder assolir tant alt objectiu.
Agencies.
Foto: SusFotopress.
dijous, d’agost 25, 2005
dimarts, d’agost 23, 2005
diumenge, d’agost 21, 2005
què diuen els intel·lectuals?
Doncs bé, vist aquest panorama, ¿com vols, amic director, que acceptem que un conjunt de persones que majoritàriament desconeixen les normes més elementals de l´ortografia en llengua catalana i que no l´escriuen pràcticament mai, i alguna de les quals fins i tot mai no la parla, com vols, dic, que acceptem que aquesta gent ens doni lliçons de com s´ha d´escriure en menorquí el nom de "Maó" als qui parlam i escrivim quotidianament i correctament en menorquí i utilitzam la llengua pròpia de Menorca com a llengua de cultura? ¿Tu creus que això és raonable?
amb aquesta creuada, pretenen una cosa més subtil -"last but not least"-, encara que importantíssima: crear, aprofitant la manca de coneixements lingüístics que té el gran públic, un brou de cultiu que permeti a la dreta conquerir l´alcaldia de la ciutat, cosa que, fins avui, i amb les campanyes ordinàries, ha resultat impossible. I si ho dubtes, passa pel carrer de Sant Jordi i veuràs qui s´encarrega de recollir signatures (perdó, de "recoger firmas") per la creuada de l´hac.
josep maria quintana
amb aquesta creuada, pretenen una cosa més subtil -"last but not least"-, encara que importantíssima: crear, aprofitant la manca de coneixements lingüístics que té el gran públic, un brou de cultiu que permeti a la dreta conquerir l´alcaldia de la ciutat, cosa que, fins avui, i amb les campanyes ordinàries, ha resultat impossible. I si ho dubtes, passa pel carrer de Sant Jordi i veuràs qui s´encarrega de recollir signatures (perdó, de "recoger firmas") per la creuada de l´hac.
josep maria quintana
dimarts, d’agost 16, 2005
L'ignorant, l'astrofísica i Maó
Lamentablement molta gent confon la realitat demostrada amb criteris científics –elaborats per l’home i no dotats del do de la infal·libilitat, es clar-, amb els dogmes o simples desitjos d’inadaptats, que lluny de comprendre la realitat s’aferren a conviccions indemostrables.
Alguns encara no han acceptat que la Terra gira al voltant del Sol, que l’univers va requerir de milions d’anys per formar-se i la vida al planeta ha evolucionat fins arribar on som ara –malgrat que Darwin no fos infal·lible, es clar-. Els Reis Mags no existeixen –llevat que hom vulgui mantenir la seva existència per un romanticisme il·lús força respectable- i a la Lluna no se la mengen un ratolins –i per això minva fins desaparèixer de la cúpula celeste- fins que una fada bona la reconstrueix per apaivagar els gemecs d’una fieta que desperta desconsolada al coneixement del món.
Els idiomes són com les persones, els anem construint dia a dia, les regles que organitzen una estandardització i correcció en la parla i escriptura o la construcció de noves paraules són ciència –feta per persones, es clar-, i una ciència imprescindible. Ningú no discutiria d’astrofísica o biologia molecular amb un astrofísic o un doctor en biologia i eminent científic, sense disposar dels coneixements necessaris; això si, potser parlarien de dogmes i es quedarien tant tranquils.
Com es pot ser tant ignorant com per discutir de lingüística catalana –i per tant menorquina- sense tenir-ne la més remota idea? Com, a més, poden fer-ho en un altre idioma perquè no dominen l’escriptura del que hi qüestionen? Probablement siguin uns dogmàtics irresponsables o uns destructors de mètodes científics –elaborats per l’home, es clar- perquè no s’acomoden a llur dogmatisme. Maó –la grafia catalana o menorquina de la paraula- no és una qüestió de dogmes ni tan sols de política, és una imposició que es fan els lingüistes, que ens fem totes i tots: com els accents, coms les dièresis, com els pronoms febles, per dotar una llengua de l’escaient rigor i evitar la seva mort –com els hi ha passat a moltes llengües al llarg de la història-.
Aquesta no és la discussió: puc acceptar que uns vulguin i defensin el nom castellà Mahón, fins l’extenuació, estan en el seu dret; però si una majoria sobirana –això és la Democràcia- decideix optar per la denominació ajustada a la llengua tradicional, que més arrelament popular i segles de presència ha tingut a Menorca, cal escriure-la correctament, amb rigor científic lingüísticament parlant: Maó. No hi ha cap altre possibilitat rigorosa –llevat que s’opti pel dogmatisme, es clar, o la demagògia més llastimosa-.
Comandant-PI
Alguns encara no han acceptat que la Terra gira al voltant del Sol, que l’univers va requerir de milions d’anys per formar-se i la vida al planeta ha evolucionat fins arribar on som ara –malgrat que Darwin no fos infal·lible, es clar-. Els Reis Mags no existeixen –llevat que hom vulgui mantenir la seva existència per un romanticisme il·lús força respectable- i a la Lluna no se la mengen un ratolins –i per això minva fins desaparèixer de la cúpula celeste- fins que una fada bona la reconstrueix per apaivagar els gemecs d’una fieta que desperta desconsolada al coneixement del món.
Els idiomes són com les persones, els anem construint dia a dia, les regles que organitzen una estandardització i correcció en la parla i escriptura o la construcció de noves paraules són ciència –feta per persones, es clar-, i una ciència imprescindible. Ningú no discutiria d’astrofísica o biologia molecular amb un astrofísic o un doctor en biologia i eminent científic, sense disposar dels coneixements necessaris; això si, potser parlarien de dogmes i es quedarien tant tranquils.
Com es pot ser tant ignorant com per discutir de lingüística catalana –i per tant menorquina- sense tenir-ne la més remota idea? Com, a més, poden fer-ho en un altre idioma perquè no dominen l’escriptura del que hi qüestionen? Probablement siguin uns dogmàtics irresponsables o uns destructors de mètodes científics –elaborats per l’home, es clar- perquè no s’acomoden a llur dogmatisme. Maó –la grafia catalana o menorquina de la paraula- no és una qüestió de dogmes ni tan sols de política, és una imposició que es fan els lingüistes, que ens fem totes i tots: com els accents, coms les dièresis, com els pronoms febles, per dotar una llengua de l’escaient rigor i evitar la seva mort –com els hi ha passat a moltes llengües al llarg de la història-.
Aquesta no és la discussió: puc acceptar que uns vulguin i defensin el nom castellà Mahón, fins l’extenuació, estan en el seu dret; però si una majoria sobirana –això és la Democràcia- decideix optar per la denominació ajustada a la llengua tradicional, que més arrelament popular i segles de presència ha tingut a Menorca, cal escriure-la correctament, amb rigor científic lingüísticament parlant: Maó. No hi ha cap altre possibilitat rigorosa –llevat que s’opti pel dogmatisme, es clar, o la demagògia més llastimosa-.
Comandant-PI
què diuen els profes
tenc el plaer d'exposar la visió d'un menorquí, catedràtic i antic professor meu i de tants d'altres, eh Pi?, que mos va fer patir, el molt cabró, però alhora estimar els coneixements, gens sospitós de contubernis catalano-maoistes:
JA FA OI
Ja fa oi el tema de la h. Sembla que no hi ha assumpte més important a la vida de la ciutat que discutir si Maó s´ha d´escriure amb h o sense (com que es tracta d´una lletra muda, no revela la seva presència més que en l´escriptura).
Què diu en Francesc de Borja Moll? Què diuen els lingüistes de l´Institut Menorquí d´Estudis i de la Universitat de les Illes Balears? Diuen, idò, que el nostro Mo s´ha d´escriure Maó.
La gent del PP, però, es resisteix a perdre el nom castellà, i fa demagògia quan presenta la grafia Mahó com a menorquina en front d´un Maó imposat per Catalunya. Llavors, veiem que més d´un incaut cau en el parany. Per manca d´arguments científics recorren a la desqualificació dels polítics (representants elegits democràticament pel poble), per haver aplicat la Llei de Normalització Lingüística. En aquesta votació, com en tantes altres decisions del parlament estatal, el PP es queda sol com un mussol.
Aquest feliç acord arriba amb més de vint anys de retard. Al seu dia San Cristóbal va recuperar el nom d´Es Migjorn Gran; Ciudadela, Ciutadella; Villacarlos, Es Castell; però abandonar un nom que ha tingut un pes històric tan senyalat com el de Mahón, fa tronya a moltes persones d´edat avançada, que foren escolaritzats obligatòriament en llengua castellana i, després, no han tingut cap interès en aprendre la seva llengua, la menorquina. (Fitxeu-vos que els defensors del Mahó-Mahón escriuen en castellà). No pateixin, perquè ningú els priva de seguir parlant i escrivint en castellà. Diguin Mahón i no Maó, com diuen Londres i no London.
El PP pensa que amb aquesta campanya demagògica (han creat una associació expressament per a fer-la) arrabassarà un bon grapat de vots al PSOE. Així, amb l´engany i la difamació, pensa escalar el poder d´una ciutat, de signe progressista, que sempre ha donat l´esquena al PP i a tota ideologia de dretes.
Salvador Castelló Carreras
Maó
diari Menorca 15/08/2005
JA FA OI
Ja fa oi el tema de la h. Sembla que no hi ha assumpte més important a la vida de la ciutat que discutir si Maó s´ha d´escriure amb h o sense (com que es tracta d´una lletra muda, no revela la seva presència més que en l´escriptura).
Què diu en Francesc de Borja Moll? Què diuen els lingüistes de l´Institut Menorquí d´Estudis i de la Universitat de les Illes Balears? Diuen, idò, que el nostro Mo s´ha d´escriure Maó.
La gent del PP, però, es resisteix a perdre el nom castellà, i fa demagògia quan presenta la grafia Mahó com a menorquina en front d´un Maó imposat per Catalunya. Llavors, veiem que més d´un incaut cau en el parany. Per manca d´arguments científics recorren a la desqualificació dels polítics (representants elegits democràticament pel poble), per haver aplicat la Llei de Normalització Lingüística. En aquesta votació, com en tantes altres decisions del parlament estatal, el PP es queda sol com un mussol.
Aquest feliç acord arriba amb més de vint anys de retard. Al seu dia San Cristóbal va recuperar el nom d´Es Migjorn Gran; Ciudadela, Ciutadella; Villacarlos, Es Castell; però abandonar un nom que ha tingut un pes històric tan senyalat com el de Mahón, fa tronya a moltes persones d´edat avançada, que foren escolaritzats obligatòriament en llengua castellana i, després, no han tingut cap interès en aprendre la seva llengua, la menorquina. (Fitxeu-vos que els defensors del Mahó-Mahón escriuen en castellà). No pateixin, perquè ningú els priva de seguir parlant i escrivint en castellà. Diguin Mahón i no Maó, com diuen Londres i no London.
El PP pensa que amb aquesta campanya demagògica (han creat una associació expressament per a fer-la) arrabassarà un bon grapat de vots al PSOE. Així, amb l´engany i la difamació, pensa escalar el poder d´una ciutat, de signe progressista, que sempre ha donat l´esquena al PP i a tota ideologia de dretes.
Salvador Castelló Carreras
Maó
diari Menorca 15/08/2005
diumenge, d’agost 14, 2005
Maó
Davant una campanya despietada i agressiva dets defensors de s'hac maonesa, pens que no tenc més remei que contraatacar defensant MAÓ com a nom de sa nostra ciutat. Perque és com l'hem dita sempre -es maonesos deim Mo, clar- i perquè és com s'ha de dir -la UIB-. I qui defensa altra cosa que digui clarament que vol es nom en castellà, Mahón, i que no mos despisti demanant noms arcaïcs com ma-ho; per favor, que no s'ho creuen ni ells. Altra cosa és fer el joc al PP i d'altres molt més nostàlgics, ressentits i perillosos que amb això han vist una escletxa, petita però s'hi agafen, per on començar a minvar els fonaments des governants des nostro ajuntament.
No caigueu en es parany
salut
No caigueu en es parany
salut
divendres, d’agost 05, 2005
Va de música
Va de música i us volia fer una recomanació a tots els que matineu i teniu el bon costum de començar el dia amb ràdio, però el mal costum de fer-ho amb notícies. Jo també ho feia però des de fa un temps he canviat d’hàbits i creieu-me, un es lleva encarant el dia d’una altra manera. Perquè no ens enganyem, les mateixes notícies que podeu escoltar entre les 6 i les 8 del matí les sentireu a les 10, 12, 15, les llegireu als diaris…Per què començar de mal humor? De 6 a 8 del matí, a Catalunya Cultura, música. Amb paraules, això sí, cançons gairebé tot, però a mí em semblen molt ben triades.
dimarts, d’agost 02, 2005
Música, més que paraules
T’ho diré amb música, perquè ja no queden paraules. Les paraules s’han esgotat, com en aquella vella història del Pou de Vit: algun dia et contaré la llegenda d’un pou que regalava paraules i que la cobdícia humana va assecar; com tantes d’altres coses que s’han perdut sense deixar rastre, com tot allò que la insatisfacció de l’home ha dissolt fins convertir-ho en un esvaït record: el verd, el blau, el blanc, l’energia que evoca una Natura que ja no puc rememorar.
Música, més que paraules. Però encara no hem oblidat els acords que ens feien vibrar, la bellesa enclaustrada en un pentagrama impossible, l’abraçada d’unes notes que ens descobriren el món. L’albada entre tremolors innocents, i el cantautor interrogant-se davant un adéu; a l’albada seguiria un dia net i clar… i ens desitjaríem sort, tremolant com una fulla bressolada per l’incipient tramuntana; desprès arrabassada per la forta ventada, que li atorga la llibertat mai reclamada.
No hem tinguda de sort, d’altres s’han encarregat d’esborrar tot allò que un camí ens havia d’indicar. Ni tant sols el poeta va tenir l’oportunitat; el camí ja no es fa en caminar, perquè ens han tallat les cames –o la vida-: no haurem perdut ja tota oportunitat?
Sort que ens queda la imaginació, la mateixa que em farà contactar amb un àngel a dalt d’un turó… pot ser no m’ho he imaginat; ja no sé que és real en un món tant virtual. M’indiques el camí que condueix a Solsbury? Tinc ganes de descansar i sé que ells em portaran de tornada a casa, on m’espera la música i cap rastre de paraules.
J. M. Vidal-Illanes
Música, més que paraules. Però encara no hem oblidat els acords que ens feien vibrar, la bellesa enclaustrada en un pentagrama impossible, l’abraçada d’unes notes que ens descobriren el món. L’albada entre tremolors innocents, i el cantautor interrogant-se davant un adéu; a l’albada seguiria un dia net i clar… i ens desitjaríem sort, tremolant com una fulla bressolada per l’incipient tramuntana; desprès arrabassada per la forta ventada, que li atorga la llibertat mai reclamada.
No hem tinguda de sort, d’altres s’han encarregat d’esborrar tot allò que un camí ens havia d’indicar. Ni tant sols el poeta va tenir l’oportunitat; el camí ja no es fa en caminar, perquè ens han tallat les cames –o la vida-: no haurem perdut ja tota oportunitat?
Sort que ens queda la imaginació, la mateixa que em farà contactar amb un àngel a dalt d’un turó… pot ser no m’ho he imaginat; ja no sé que és real en un món tant virtual. M’indiques el camí que condueix a Solsbury? Tinc ganes de descansar i sé que ells em portaran de tornada a casa, on m’espera la música i cap rastre de paraules.
J. M. Vidal-Illanes
rosharet de rohses blanchas, qui mhus u havia de dir, tan amichs com erham hantes que hara guessim de rhenyir...dedicat a en jhuanjo ghomilah fhelix, que sembla que la democràcia se li ha travessat, li costa de digerir, no li ve d'ara, i ha trobat l'excusa perfecte per al seu discurs retrògrad i demagògic.Quant feia, juanjo, que esperaves la manera d'anar en contra els que s'han fet seu s'ajuntament?Si a tu t'és igual tot, ara que no toquin mahón, així te fas notar. Ets un mesquinet amb ganes de notorietat. Tens una obsessió patològica envers l'alcalde i l'ajuntament de MAÓ, que t'ho hauries de fer mirar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)