dilluns, d’agost 09, 2004

Crònica del pintor de realitats

Darrera el blanc fum que aboca la cassoleta de la vella pipa es dibuixa una mirada, que d’extrema intel·ligència, resulta inquietant. Entre les mans, el pinzell fermament sospès. El traç és ferm i nítid. El llenç, gran i insuficient.

Ell, amb una edat indeterminada, els cabells blancs, llargs i despentinats, treballa constantment i pacient. És el pintor de realitats, un valedor de veritats, un analista enfonsat en l’espiral de la manipulació, pou que ofega la il·lusió de compartir futur. Ell ha estat identificat com a un contrainformador perillós, que pot comprometre la seguretat dels segrestadors de democràcia i dels aigualidors de llibertats. A la censura d’un pit seminu descobert, ha respost amb les imatges que a diari ens demostren la veritable barbàrie que habita –còmodament instal·lada- el nostre paisatge quotidià: de la violència domèstica al domèstic sagnant negoci de la mort i la guerra. De la corrupció que tot ho ocupa als cervells corromputs de mandataris que tot ho justifiquen inventant noves realitats que es transformen amb el pas dels minuts; s’apel·la a l’amnèsia col·lectiva, es triomfa pel poder narcòtic del confortable dia a dia de perfil pla.

El pintor de realitats està esgotat, però acaba de trobar una ma amiga que li porta una capsa plena de colors; es miren en silenci mentre el llenç torna a omplir-se d’esperança.

(A m.g.o)

J. M. Vidal-Illanes

1 comentari:

Anònim ha dit...

El pintor de realitats té cada vegada més difícil mostrar-nos la seva obra, no tant perquè el nombre d'imitadors, sabotejadors, falsificadors sigui cada vegada més gran, sinó perquè cada dia disposen de més amplis mitjans, d'abast incalculable. Naveguem en un oceà d'informació diversa,incontrolada, on discernir entre la realitat i la ficció es converteix, de vegades, en una tasca massa farragosa. Però aquest mateix descontrol és el que permet que el pintor de realitats pugui seguir pintant i no sigui apartat definitivament de les nostres vides com s'ha intentat en nombroses ocasions.

Em preocupa de debó la dependència de les generacions més joves i de les que vindran de mitjans com internet. El pintor de realitats necessitarà alguna cosa més que una ma amiga no tant per a seguir amb la seva tasca, sinò per aconseguir que aquesta pugui ser reconeguda pels seus destinataris.

S.