dijous, d’agost 19, 2004

el globus i tu (i V)

El globus acaba per adonar-se'n de les teves intencions i et diu cridant "però què fas, no veus la meva natura aventurada, la meva necessitat de l'aire i de la incertesa? Saps que em mataràs, que hauràs acabat amb les meves possibilitats en un moment amb el teu gest impulsiu?"
Però tu poses en contacte el cap ardent de la cigarreta amb la pell del globus i plaf, et trobes amb una pelleringa sense gràcia entre els dits que llences sense rumiar-t'ho a les escombraries.
Apagues la cigarreta, acabes la copa de vi, tanques la porta de la terrassa, t'asseus al sofà, agafes el diari i l'obres amb una pau renovada i amb un desconegut posat de redemptor.

m.g.o.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Els elegits, com ens anomena Vidal Illanes a 1984 KM, tenim una certa dificultat per a entendre els globus que es deixen portar, que no segueixen les pautes que ens tenim marcades per aquesta vida (vida?) que ens porta. Jo els envejo, els envejo i també em fan patir perquè no ho tenen gens fàcil, perquè a tot arreu hi ha punxes amenaçant la seva superfície. Però m'agrada veure'ls passar per damunt meu, recordant-me que es pot viure d'una altra manera deixant-se acaronar pel vent de cada moment.