Feia temps que es veia venir. Un animal engabiat ansiós de llibertat, àvid de créixer, no disposava de gaires opcions. No era la primera vegada que ho intentava i ara ho havia aconseguit. El seu fràgil coll no havia pogut resistir la pressió que la tenalla dels barrots de la gàbia li exerciren, parany mortal en que sempre esdevé una sortida impossible per a la fugida. El cos recargolat jeia desarmat en terra i el plomatge, altrament d’un maragda viu, dibuixava una silueta de fredor pàl·lid.
Empresonat des de feia anys, mancat de la llibertat en que havia nascut, acorralat en un ritual sense sentit, en solitud ¿quins motius tenia per a viure ofegat en el sense-futur? Veient passar els dies amb el paisatge de fons del bosc humit on va veure la llum -record d’impossible suportar per a un ocell exòtic trasmudat, contra llur voluntat, fins l’hàbitat d’una fosca sala menjador d’un modest domicili d’un oblidat raval aixecat en el transgredit mapa de la Terra Promesa- probablement va pensar que era millor alliberar-se, revenjar-se d’aquells que el confinaven a una existència-objecte, sense vida pròpia... Ara, culminada la revenja, culminat l’alliberament, romania simplement sense vida.
Ahmad va agafar l’ocell i acaronant-lo amb comprensió el va embolicar en un petit llenç blanc. Després el va introduir a la seva feixuga bossa i travessant la mísera claror d’una finestra sense vidres, va mirar per darrera vegada el desolat paisatge que a l’altra banda del carrer dibuixaven a contrallum les runes de l’existència. Abans de tancar la porta de l’apartament va dipositar sobre la taula, decididament i delicada, la cinta de vídeo que acabava de gravar. En baixar pausadament les escales i travessar l’humil portal va girar a l’esquerra, enfilant l’avinguda –o el que havia estat una avinguda-, camí de la freqüentada parada d’autobús del centre comercial de la ciutat.
J. M. Vidal-Illanes
13 comentaris:
Buf! otra vez a la carga. Como se puede ser tan contundente y sutil a la vez? Tu capacidad para desvelar argumentos de forma indirecta, como si la cosa "pasara por ahí", accidentalmente. Y el desenlace final, sobre unos argumentos de jaulas y pájaros, implícito, triste (pero como siempre, bello).
Saludos
Un Colega de Valladolid
Veig que l'agost no s'ha aturat la pàgina.
Vidal-Illanes torna amb un nou escrit colpidor. S'ha de llegir un parell d'ocasions per captar tot el sentit. La descripció és tant real i estética que per un moment perds de vista la duresa del fons. Segueixo opinant que forma i contingut encaixen molt equilibradament i el resultat final em te captivada.
Se que per al colega de Valladolid aquests articles resulten xocants. Descriure fets tant durs amb una bellesa tant poc comuna pot resultar extrany.
Fins la pròxima eclèctics.
Iolanda (Barcelona)
(per cert ets de Valladolid i entens el català?)
justificar enc que sigui un pel, els arguments suicides de qui mata per motius que tingui, me sembla obsce, miserable i de fills de puta i to dic a tu, vidal illanes o a qui sigui
Francament, crec que Vidal-Illanes no justifica res ni a ningú. Entec que només fa de cronista intentant escorcollar la psicologia del personatge i testimoniar una tragèdia diaria, que no per quotidiana resulta justificable.
MP
Al comentarista anónimo: Sinceramente creo que no has comprendido la fina esencia del artículo y coincido con PI que se trata de una mera crónica, sin pronunciamientos ni justificaciones. De todas maneras por tu forma de expresarte deduzco que el escrito está algo fuera de tu alcance así como tu capacidad de opinar sobre los cimientos del respeto.
No obstante, recibe un cordial saludo.
Un Colega de Valladolid
(Por cierto Iolanda, mis conocimientos de catalán derivan de los siete años en que fui profesor de lengua y literatura en un Instituto de Barcelona entre 1977 y 1984, aunque me disculpo por el hecho de no saberlo escribir en condiciones)
Perdona "profe", pero el que hace el comentario que te precede es un o una tal MP, no soy yo. De todas formas ya que me he puesto opino como vosotros, estoy en contra de la violencia de cualquier tipo y no consigo leer en el artículo de Vidal-Illanes un posicionamiento a favor de la violencia ejercida por el palestino suicida.
També he de recordar (ara com a jurista) que fins i tot la nostra legislació estableix situacions "comprensives" amb determinades manifestacions de la violència, són les atenuants recollides al Codi Penal per obcecació o alienació transitòria o les provinents d'una prèvia provocació o legítima defensa... Compta que el tema és més complex del que sembla a simple vista.
PI
M'afegeixo a tots els que no heu vist en el text de Vidal Illanes cap justificació per al terrorisme suicida. Jo hi he vist la descripció de situacions extremes, de bloqueig, provocades per la manca absoluta de Llibertat (en majúscula, bé escàs en infinitat de contrades d'aquest nostre planeta blau (?)), en què l'alliberament només pot arribar amb la mort.
Al colega de Valladolid, em sembla que és una mica massa dur el judici que fas sobre la capacitat d'opinar de la persona que et refereixes. Tothom pot opinar, reflexionar sobre les observacions que se li fan, rectificar o reafirmar-se en la seva postura. Aquesta persona no ha interpretat l'escrit de Vidal-Illanes com la resta que hem opinat, però està en el seu dret de dir-nos el que ha entès, el que pensa i nosaltres replicar o recolzar-lo. A mi em sembla ofensiu com el tractes.
Nada más lejos de mi intención resultar ofensivo para nadie. Sin embargo reconozco que me expresé con dureza deliberada para contrarrestar el "fill de puta", consideración que no expresa una opinión, sino que resulta meramente un insulto gratuito e impropio (creo) de un foro de debate como este. No pretendía coartar la libertad de opinar ni de discrepar, sólo deseaba descalificar la opción de insultar como vía para expresar la discrepancia. Si la forma en que lo hice se interpreta también como insultante, pido disculpas a todos y todas que visitáis y participáis de ECLèCTIA y, por descontado, al comentarista anónimo.
Desgraciadamente parte del debate político en este país también se construye sobre la base del insulto, y la apoteosis del debate-insulto lo podemos contemplar con dolor en la telebasura que nos inunda…
Saludos de un Colega de Valladolid
Nota aclaratòria: Els comentaris esborrats eren duplicats de la intervenció del Colega de Valladolid. Durant unes 12 hores el Blog no va actualitzar les publicacions i els reiterats intents per deixar constància de la disculpa, va provocar la cadena de intervencions idèntiques que per raons òbvies s'han retirat.
Publica un comentari a l'entrada