Les pulsacions anaven incrementant el ritme i la intensitat. El front es cobria amb una lleugera capa de gotes de suor, freda, immòbil. Una sensació de sequedat rasposa i subtilment dolorosa al coll, l’obligà a descordar-se uns centímetres la cremallera del granot. Sempre el mateix ritual, sempre les mateixes sensacions. Acomodat al seient encoixinat va ajustar-se els cinturons de seguretat i després d’encaixar-se el casc que l’aïllaria de la renou de l’aparell –i del món circumdant- ajustà els auriculars i l’orientació del micròfon. Amb la carpeta a la mà que contenia el full de vol amb les instruccions de ruta, va completar les comprovacions de rutina.
Des de terra li feren un senyal amb la mà dreta amb el dit polze apuntant el cel, tot estava a punt. Ara, amb la palanca de comandament fermament presa però dirigida amb suavitat, la tremolor va ser succeïda per una sacsejada lateral; l’aparell en deixar de tocar terra es va convertir en un feixuc ocell gris, fosc, sorollós, que s’enlairava verticalment i violenta. Ràpidament va ser engolit per la direcció indicada al sobre lliurat només uns minuts enrere, l’únic “full de ruta” que era escrupolosament respectat.
Dels llença míssils laterals varen sorgir dos projectils, selectius, intel·ligents, fruit de la millor tecnologia disponible –estranya forma d’aplicar la clàusula de progrés en favor de l’avenç de la humanitat-, però que no havien aconseguit alliberar-se de la càrrega inseparable que adoptava la forma de dany col·lateral. Un llampec, testimoni d’una turmenta sense pluja, va deixar pas a un lament de carn cremada.
Aquella tarda, un jove pilot d’helicòpter, amb una mirada ple d’interrogants, buscava respostes a l’aixopluc d’una Sinagoga.
J. M. Vidal-Illanes
2 comentaris:
Hola,
Sin ánimo de polemizar, este contrapunto al escrito de Ahmad i l'ocell también me parece una crónica sin argumentario, pero igual de contundente. Creo que sumados ambos escritos resulta una descripción de la lucha desigual librada en Israel-Palestina, los pensamientos, modus operandi, sensaciones, riesgos, sudores, miedos... pero sobre todo las dudas que se convierten en una batalla en si misma. La lucha por la supervivencia en situaciones extremas y una situación histórica que cambió a partir de la segunda guerra mundial. Convendría saber que en los años 20 del siglo pasado los terroristas ocupantes de Palestina, que se abrían paso a golpe de atentados fueron los israelitas. Sólo tenemos que repasar la historia documentada (no la historia oficial, que oculta muchas verdades).
Un saludo.
Un Colega de Valladolid
Eh, colega, ahora no te cortes. Polemizar es bueno. Espero seguir encontrando tus comentarios, como siempre.
Un besazo.
Publica un comentari a l'entrada