Has pensat en la música com a complement per crear aquest univers particular que comences a construir. Creus que és massa arriscat i tan sols una nota fora de context podria malmetre tota aquesta obra essencial. I el so el fas tu dins el teu cap. I així ets alhora compositor, intèrpret i auditori.
Consideres si un poema, no un qualsevol sinó el poema, escollit entre tota la teva gran col·lecció de llibres, podria ajudar-te en aquesta tasca. No ho trobes convenient i no ho proves.
I així continues, assegut a la butaca com un déu omnipotent observant les seves possessions. Satisfet i al·lucinat, ebri de goig creatiu. I, també com un déu, desfet per una solitud inabastable.
Travesses deserts ardents, corres per glaceres inhòspites. Pots fer qualsevol cosa... Però tornes al teu seient i t'adones que et manca quelcom perquè tot tingui sentit. I et sents massa covard per anar a buscar-ho a fora, massa orgullós per reconèixer la teva manca de suficiència, massa feble per obrir-te a l'exterior.
I plores com un déu infant assegut a la teva colossal butaca.
mgo
7 comentaris:
Chapeau!!
M'apunto, descaradament, al comentari que fa la Iolanda a la primera part del relat doncs s'expressa molt millor que jo. Dir-te que cada cop que comences una història espero, quan entro al blog, trobar-ne una miqueta més. I Quan l'acabes, que en comencis una de nova. No triguis massa a escriure la propera.
Susanna
En massa ocasions m'he sentit com el nostre protagonista. Hi ha tanta gent que es refugia en un entorn controlat pam a pam, on la mediocritat no és visible, simplement perquè no entra a ser comparada amb altres creacions o aspiracions, perquè es limita a un tancar-se en si mateix, a observar-se el melic, a no superar la covardia davant la por de veure que no se és tan bó com voldriem o ens imaginem.
Estic d'acord, i potser m'heu malinterpretat o m'expressat malament, a jo m'encanta tot el que es publica en aquesta pàgina, el que passa és que em va sorprendre la velocitat en que la gent, vosaltres, lloaven la feina feta, com si a cada post hi hagués un ¡oohh! és que semblava que el Illanes tingués una claca, o ara el mgo... com és que mai un comentari negatiu, o almenys crític (sempre positiu) d'un d'aquest escrits?
LSD
He pensado sobre lo que comenta LSD: la claca, siempre positiva, que se manifiesta con una cierta rapidez comentando lo que aquí lee.
Yo leo a diario este Blog, junto con media docena más. Por mi trabajo, me mantengo al corriente de los medios de expresión alternativos, diferentes a los excesivamente dirigidos o mediatizados por intereses nada expontáneos; he de confesar que la media de lo que se publica aquí es bastante alta y mientras sea así seguiré visitando la página.
No he tenido ningún inconveniente en manifestar que conocí a Vidal-Illanes; pero, honestamente, mis comentarios no son de claca (que, como sabes, cobra para aplaudir cuando recibe una indicación, sin plantearse por que aplaude) si no de valoración sincera acompañada de una cierta intención de animar a que no cese su producción literaria, alguien que, teniendo madera y talento, dejó de crear por una situación personal muy compleja.
Los comentarios sobre mgo (y no se si he comentado nada sobre PI) ya son desde la neutralidad más absoluta ya que no los conozco, pero los reconozco como personas que escriben con una pulcritud e intensidad (sobre todo mgo que es un torbellino de sentimiento) que me agrada. Simplemente no me han despertado la necesidad de criticarles nada.
De todas formas, acostumbro a ser muy sutil en las críticas negativas cuando me encuentro ante un desliz de alguien que normalmente se mueve en un margen de una cierta calidad. No perdono cuando critico algo que verdaderamente no me parece que tenga demasiado valor.
Otros/as tendrás sus razones, las mias son estas.
Un saludo.
Un Colega de Valladolid
puc entendre els comportaments que critica LSD i fins i tot estar-hi en part d'acord (amb els comportaments i amb la crítica); ara bé, el que està clar és que si algú va a un lloc i no li agrada el que allà es fa, el més normal és no tornar-hi; per contra, si t'hi sents a gust hi vas i repeteixes, i si tant t'al.lucina, vas i fas una crítica positiva. criticar negativament una gent que fa coses sense cap altra intenció que arribar al públic i expressar les seves idees ha de ser motivat per uns arguments molt especials i concrets, un atac personal, etc...
BT
Opino igual que BT. Jo visito aquest blog esperant trobar-me cada dia amb escrits com els de mgo, Vidal-Illanes i d'altres escriptors (aficionats o professionals). M'agraden com escriuen i m'agradaria que escriguessin encara més i gaudir a diari de les reflexions que es fan i de les aportacions de tothom.
He recomanat aquesta pàgina a col·legues meus/meves i alguns repeteixen i d'altres no (senzillament perquè no és del seu estil), però el que no fan és carregar contra quelcom que no és de la seva ona, ho respecten i no la visiten, però ja els hi sembla bé que hi sigui.
Finalment: m'agrada criticar en positiu, i acostumo a alabar allò que em frepa i em dóna arguments per a defensar les meves idees (que, per altra banda, coincideixen amb les d'alguns altres asidus de eclèctia).
Iolanda (Barcelona)
Publica un comentari a l'entrada