Tu no obres la porta perquè si l'obrissis t'arribarien sensacions que molt bé podrien desfer l'estat en què tu vols que estiguin les coses.
Truquen una i una altra vegada i deixes que el timbre s'esgoti i per fi resti mut.
Damunt de la taula tens unes dotze cartes. Sobres blancs, blaucel i taronja sense obrir perquè et fa por que en alguna d'aquestes missives es trobi una raó que justiqui algun canvi.
I tampoc no agafes el telèfon, que sona incomptables vegades, fins que arranques el fil vermell que et connectava amb el món exterior.
Has obert l'armari de la roba i has triat les peces més estimades i les has posat damunt del llit. T'has dutxat i perfumat i t'has vestit d'una forma exquisida.
Com si la raó estigués de la teva part, alces el cap i aixeques les celles, i amb una cigarreta a la mà trobes el passadís, i el travesses. Arribes al saló, i l'envaeixes. El domines amb la teva presència i t'instal·les a la millor butaca, considerant la situació, calibrant l'entorn.
mgo
1 comentari:
Amb permís de LSD, però aquesta vegada és el torn de mgo. Els seus globus, neveres i creacions també afegeixen a la pàgina una sèrie memorable d'inspirats retalls de bellesa, costumista i aparentment intrascendent, però amb una càrrega emotiva que nomès pot provenir d'algú amb un caràcter tant fort com sensible (ara em surt la vena de psicòloga).
En un blog, la gent acostuma a plasmar les seves impressions, sobre el que llegeix d'autors que normalment costa trobar a d'altres circuits. Eclèctia és una caixa de sorpreses i espero que ho sigui sent per molt temps.
Iolanda (Barcelona)
Publica un comentari a l'entrada