El tren enfila decidit el túnel que, fosc, el devora afamegat. Passar en segons de l’esperançadora claror d’un dia que desperta amb tots els seus colors de l’alba, a l'inquietant negre d’una gola bruta, freda i humida, no resulta gens tranquil·litzador. Dins la galeria oculta que travessa la muntanya, uns llums cada cinquanta metres recorden, en passar davant seu, que la claror també és possible en les entranyes del desassossec. La intermitència de claror i foscor ens fa sentir encara més vulnerables i aliens al control de la nostra vida, però serveix per alimentar l’esperança. Podem somniar amb la fi d’un malson amenaçant que, darrera una màscara aparentment amable, ens procura l’engany d’un present de claror artificial dins del túnel, sense el futur que hom desitja trobar en els colors del dia que ens han d’enlluernar, un pic ens desllacem del que ens ferma dins d’aquesta presó subterrània, llodriguera de la nostra llibertat.
PI
6 comentaris:
o sigui, que hem de passar de la foscor a la claror i de la submissió a la llibertat, i per això tanta filigrana? te perds, pi, te perds en circumloquis...
LSD
D'això es tracta no?
Escriure és una forma d'expressar-se. Existeixen moltes manifestacions del llenguatge: directe, publicitari, barroer, "circumloquial", poètic, gratuit, educat, literari, pamfletari, lapidari... i tots aquests i molts d'altres, responen a una finalitat.
Si tot ho expressessim tant directament com ho fas tu, guanyariem temps, però perdriem literatura.
M.P.
Jo també en penso que PI s'ha perdut, o millor, penso que ens hem perdut en l'endiablat i emmaranyat escrit de PI. Em sembla una trampa, una espècie de teranyina on ens enredarem sense remei.
Iolanda (Barcelona)
Si els que en saben no adornessin les idees, els relats podrien ser molt aburrits i a més a més tots iguals. A mi el text m’ha agradat, em suggereix alguna cosa més que passar de la foscor a la claror i de la submissió a la llibertat. És cert que les quatre darreres línies, a partir del darrer punt i seguit, les he hagut de llegir dues vegades per entendre alguna cosa, són molt enrevessades, però fins aquí em sembla bastant clar.
Susanna
Crec que l’escrit expressa moltes més coses del que comenteu. La concentració d’idees sobre tota una descripció del que està passant a la nostra societat; d’una vida aparent, on pensem que som lliures de decidir i no decidim res; on creiem que ens movem i vivim amb plenes facultats de control sobre els nostres actes i en realitat ens controlen de mil maneres; on vivim sota terra enganyats per llums artificials, dosificades maliciosament, per generar una il•lusió que fa que ens conformem o acomodem sense rebel•lar-nos; on la nostra llibertat comparteix l’espai que ocupem, però sota terra, tant presonera com nosaltres mateixos.
M’agrada i, efectivament, com qualsevol text complex, no és fàcil de llegir.
B. B.
Hola, PI, et volia explicar una cosa però com que en persona no me’n sortiré, provaré d’escriure-ho.
Del teu túnel em va sorprendre una idea en la que mai havia pensat: la llum que també hi pot haver a dins. Que estàs en un túnel, en un pou, fosc, fred, que no te’n surts, que no veus la sortida... són imatges conegudes. En un moment donat de la meva vida, de canvis importants, vaig tenir la sensació de què des de feia ja bastants anys i fins aquell moment el que havia fet no era exactament viure, però no sabia explicar què era el que feia (explicar-m’ho a mí. Algunes vegades, quan tinc massa coses al cap, me les escric intentant posar-les en ordre). El que més s’assemblava era passar, fer les coses perquè toquen, sense sentir-ne l’obligació, sense disgust, però sense gaudir-les de debó. Després de llegir el teu relat penso que, de fet, estava en un túnel molt ben il·luminat.
Susanna
Publica un comentari a l'entrada