diumenge, d’octubre 10, 2004

Nosaltres i tu (i II)

Des d'aquí dalt no ets més que un punt que es mou entre d'altres. Milers de formiguetes dansant un ball rutinari. Des d'aquí, la veritat, no sembles gaire cosa.
Ara que avances per un carrer gairebé solitari, la teva presència com a individu es posa una mica més de manifest. Continues sent un ésser minúscul i miserable, però així i tot davallem uns quants metres i t'observem amb més detall. La teva ridícula indumentària, el teu caminar nerviós i descompassat, tot denota incertesa i inquietud en la teva ment.
Malgrat tot, quelcom en tu ens sedueix. Ens mirem tots als ulls i sense dir paraula baixem en picat i quan arribes a un carreró et trobes envoltat de plomes i coses que es belluguen arreu cridant amb totes les seves forces.
Tornem a pujar ràpidament i veiem com seus a un portal amb el cor bategant i la ment desperta.
Ens mirem als ulls i sense dir paraula marxem cadascú pel seu camí. I ens entretenim en el viatge adoptant formes extravagants. Jo ara sóc un globus vermell que el vent dirigeix i que es posa per terrats i terrasses.
A tu, l'ensurt no te'l treu ningú.
I és que nosaltres som feliços amb coses així...
mgo

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Amb aquest m'has desconcertat...

Susanna

Anònim ha dit...

a jo no només no m'ha desconcertat sinó que m'ha confirmat que tu mgo estas ben volat, com jo i m'ha agradat molt i entenc el dessassossec ssssssss... que provoca en ments cartesianes.
LSD

Anònim ha dit...

Evidentemente, a mi también me ha gustado mucho el escrito de mgo; por múltiples y variadas razones... y eso que no me considero una persona volada. Tan sólo creo ser un idealista que arranca de posiciones reales y realistas -que no claudicantes o de renuncia a cambiar aquello con lo que no comulgamos. Una de las cosas -reales- que lastimosa y verdaderamente nos conduce a una situación de abismo, es precisamente la frivolidad. Muchas veces la frivolidad es fruto de la ignorancia, y de la ignorancia maliciosa surgen situaciones de auténtica destrucción.

Si he de destacar algo de este escrito, es precisamente que no tiene nada de frívolo -ni de volado-.

Recuerdo que mis alumnos, leyendo fragmentos de Peter Weiss, comentan a menudo que algo así sólo lo puede escribir un tarado mental; yo siempre les replico, que hace falta mucho cerebro para adentrarse más allá de las fronteras del mero realismo-materialismo que tanto conforma y conforta a mucha gente. La vanguardia, aunque transite por el absurdo, no ha estado nunca en manos y mentes de volados.

Un Colega de Valladolid

Anònim ha dit...

tu, colegadevalladolid, tens un probl... -anava a dir quelcom políticament incorrecte- tens la característica de 1) no tenir sentit de l'humor i 2)consegüentment, no saber interpretar els signes irònics i/o satírics.
quan algú parla de pardals i aus i un altre li diu que està ben "volat", se suposa que s'entén de què va el paral.lelisme.
LSD

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
mgo ha dit...

L'anterior comentari ha estat esborrat perquè es repetia.

Administradors ECLêCTIA

Anònim ha dit...

Tu, LSD, realment penses el que dius o la llengua et va més ràpid que el cervell? Nomès escrius per provocar i dur la contra o ets així d'entranyable?

Això mateix t'ho dic en un altre post...

Però aquí afegiré que a més tens una ironia/satírica que no te preu!

Besades (si et deixes, clar)