Jo avui sóc un falcó potent. Volo extasiat per l'altura i per l'aire que em travessa les plomes. Viatjo feliç a l'encontre dels altres. Un és àguila peixatera, un altre, gavina immaculada. Hi ha qui agafa l'aparença d'un voltor.
Ells són avui aus de poderosa presència, d'impressionant identitat. Jo també ho he volgut ser i sóc un falcó imponent. Ara ells són coloms blancs amb branques d'olivera als becs i per seguir-los el joc acabo sent un míssil rabent amb intencions funestes.
Després tornem a la idea original i ens veuríeu si ens veiéssiu com a falcons, àguiles, gavines i voltors pel cel lluminós. I així baixem les valls i pugem cims altíssims. I així arribem sense pretendre-ho a la teva ciutat. I allà hi ets tu.
Tu camines pels carrers gastats mig perdut com cada dia, sense gaire sentit, no saps on anar. No vols parlar ni veure ningú. No trobes enlloc refugi per a aquesta sensació que t'envaeix. T'has fet massa gran potser en poc temps, tan gran que no hi caps a dintre teu, massa gran per als carrers que t'ofeguen, tan gran que fuges d'aquest món que s'afanya en atreure't.
mgo
1 comentari:
I jo avui soc un patitu feu que sen fot de tot, val??
LSD
Publica un comentari a l'entrada