(...ve de l'anterior)
Clara amb el sol tatuat al seu desig. I les cames que caminaven amb vida pròpia i excessiva per damunt de la misèria i l'entrebanc. Clara que diu Miquel, t'estimo, amor, porquet meu. Mentre les seves cames corrien desesperadament cap als l'ulls d'en Joan intencionadament i/o accidental.
I en Joan pensava que aquella noia no era la seva dona, però aquelles cames. Aquelles cames autònomes potser sí que eren les de la seva dona. Podria ser que per algun misteriós motiu, la seva dona perduda hagués d'arribar-li a trossos, per entregues com una enciclopèdia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada