Lamentablement molta gent confon la realitat demostrada amb criteris científics –elaborats per l’home i no dotats del do de la infal·libilitat, es clar-, amb els dogmes o simples desitjos d’inadaptats, que lluny de comprendre la realitat s’aferren a conviccions indemostrables.
Alguns encara no han acceptat que la Terra gira al voltant del Sol, que l’univers va requerir de milions d’anys per formar-se i la vida al planeta ha evolucionat fins arribar on som ara –malgrat que Darwin no fos infal·lible, es clar-. Els Reis Mags no existeixen –llevat que hom vulgui mantenir la seva existència per un romanticisme il·lús força respectable- i a la Lluna no se la mengen un ratolins –i per això minva fins desaparèixer de la cúpula celeste- fins que una fada bona la reconstrueix per apaivagar els gemecs d’una fieta que desperta desconsolada al coneixement del món.
Els idiomes són com les persones, els anem construint dia a dia, les regles que organitzen una estandardització i correcció en la parla i escriptura o la construcció de noves paraules són ciència –feta per persones, es clar-, i una ciència imprescindible. Ningú no discutiria d’astrofísica o biologia molecular amb un astrofísic o un doctor en biologia i eminent científic, sense disposar dels coneixements necessaris; això si, potser parlarien de dogmes i es quedarien tant tranquils.
Com es pot ser tant ignorant com per discutir de lingüística catalana –i per tant menorquina- sense tenir-ne la més remota idea? Com, a més, poden fer-ho en un altre idioma perquè no dominen l’escriptura del que hi qüestionen? Probablement siguin uns dogmàtics irresponsables o uns destructors de mètodes científics –elaborats per l’home, es clar- perquè no s’acomoden a llur dogmatisme. Maó –la grafia catalana o menorquina de la paraula- no és una qüestió de dogmes ni tan sols de política, és una imposició que es fan els lingüistes, que ens fem totes i tots: com els accents, coms les dièresis, com els pronoms febles, per dotar una llengua de l’escaient rigor i evitar la seva mort –com els hi ha passat a moltes llengües al llarg de la història-.
Aquesta no és la discussió: puc acceptar que uns vulguin i defensin el nom castellà Mahón, fins l’extenuació, estan en el seu dret; però si una majoria sobirana –això és la Democràcia- decideix optar per la denominació ajustada a la llengua tradicional, que més arrelament popular i segles de presència ha tingut a Menorca, cal escriure-la correctament, amb rigor científic lingüísticament parlant: Maó. No hi ha cap altre possibilitat rigorosa –llevat que s’opti pel dogmatisme, es clar, o la demagògia més llastimosa-.
Comandant-PI
3 comentaris:
Amb tot aquest enrenou sobre com s’ha d’escriure i/o dir Maó, recordo la campanya de la Gi a les matrícules dels vehicles de Girona i de com jo mateixa em sorprenia quan, després de defensar de totes totes que els noms dels llocs han de ser com els diuen els que els habiten, podia escriure un missatge, una postal o el que sigui des de “Saragossa, Terol, Conca, etc.” sense ni tan sols advertir que estava fent amb els seus topònims el que a mí m’emprenyava tant que fessin amb els meus.
Susanna
Comandant Pi, amb tota humiltat...
Homonimos
Bien veo que el tema del la nomenclatura de los hombres a la natura, traspasa de lo hist’orico a lo lingu’istico, no sin roces ni ardores. Bueno, esta boca es mia, voto por Ma’o, le pondr’ia acentos a las palabras pero un &virus§ me ha cambiado el orden del teclado. As’i y a partir de el momento actual me voy a tratar de expresar en palabras sin accento…Voto por, Mao, que feo para sa illa, suena casi a chino…
Mao, acentuado en la o. La h por razones de economia la dejo a uso discrecional.
Este es el nombre con el que los menorquines que he me han hablado de su isla la han nombrado, como los San Fermines para mi se corren en Irunya, si por haber hay hasta para quien se corren en San Sebastian de los Reyes… *tambi’en me han comido la ny Irunyesa., disculpas.
Lo realmente importante del nombre, a mi entender pez, es conocerlo de las gentes en las que reconoces y compartes criterios. Es el derecho a las minorias en democracia.
Evidentemente hay quien ni sabe el lugar en el que se encuentra…alguna persona ha oido nombrar el oriente proximo a un ciudadano de Iran o de Egipto, no, esto se lo inventaron del lado oeste.
Lo que que me parece hiriente es que se utilicen nombre existentes para renombrar entes similares…el Ketchup no es tomate, ni los @virus@ son virus.
Lo me parece largo hiriente es lo que hacen las personas en pos del uso cientifico/racional para defender intereses simulados con finalidades diferentes y divergentes a las que nombran.
Y aqui sale mi ser animal…y reivindico que los virus son seres vivos y los programas para destruir datos son invenciones creadas para la defensa de intereses personales o materiales….todo por la pasta!.
Eso para mi es digno de reproche, y sobre eso debemos tildar… con nombres y apellidos y perdir las razones. En pos de que cosa tu defensa, me pregunto…
Quien y en pos de que cosa se renombra la tierra.
pi, quina raó tens i potser sense voler-ho has donat en el clau, el que volen precisament és la desaparició d'aquesta llengua o almanco arraconar-la a assumptes folklòrics i casolans, per açò els molesta que el nom de la nostra ciutat, el nom oficial, no l'únic, sigui en català i sigui Maó, açò de mahó, primer és un nom arcaic i segon els hi és igual, si ella rrallen es castellà!
ED
Publica un comentari a l'entrada