Israel denuncia el segrest per part de palestins d'un soldat del seu exèrcit. Palestina deixa clar que és cosa d'un grup aïllat, que vol més que ningú l'alliberament del soldat i posa tots els mitjans de què disposa en funcionament per tal de trobar-lo. Israel comença la seva recerca particular amb un atac a Gaza, amb la destrucció de l'única central elèctrica de la zona i exhibició indecent de "poderio", deixant sense llum cases, escoles, hospitals...Com a mínim 6 mesos per a reparar-ho al marge del cost econòmic que suposarà. No tinc ni idea de com van de morts i ferits. Diuen que Bush no seria res sense el finançament dels jueus d'EUA i d'aquí el seu suport incondicional a Israel. En aquests moments em sento molt, molt antisemita.
La resta del món, muts, com sempre.
7 comentaris:
Jo no m'abono pel cantó antisemita (ni anti arab, ni anti res de res), però es cert que ambdues parts han de fer un esforç per reconèixer's mutuament i sentar uns principis negociables que puguin posar fi a molts segles de convivència tensa i mig segle de "no convivència" sinò de guerra oberta. Pot ser el full de ruta era revisable, però era un full de ruta. Aquí, per pacificar Euskadi (i tota Espanya) no hi comptem ni tan sols amb mig full de ruta. Ja veurem que s'anuncia els propers dies, però per una vegada, no soc gaire optimista, ni a Palestina ni a Euskalherria.
Nuria
qui hi era abans? qui va anar a colonitzar?
Segons la Bíblia tots dos pobles hi vivien a Palestina des de fa més de set mil anys i segons el Nou Testament Judea i Palestina coexistien geogràficament. La Diàspora, l'holocaust i la recolonització d'Israel són processos històrics amb arrels en els seus orígens, que la segona Guerra Mundial va distorsionar enormement; pensa només que a principis del segle XX els terroristes eren els jueus i els palestins els agredits, ara Israel és Estat (com a conseqüència dels acords derivats de la Conferència de Yalta celebrada del 4 al 11 de febrer de 1945) i Palestina se suposa que és un territori autònom dins Israel on es practica el terrorisme. És un cicle que gira amb sinuoses d'anada i tornada, no hi han bons i dolents, com diu Fito, "todo está muy claro, pero no lo entiendo; quién está ganando, quién está perdiendo... quienes son los malos, quienes son los buenos...
segons la bíblia, déu va crear l'home d'un tros de fang i jesús planejava sobre la mar i va ressuscitar al tercer dia... vaja document fiable has triat per argumentar les raons dels jueus per envair i trepitjar la terra dels palestins. no m'estranya que basant-se en el mateix llibre tan rigorós i científic es creguin el poble escollit
... i Ezequiel va tenir la visió d'uns extraterrestres...
Solsbury Hill i Peter Gabriel, també.
Però la Bíblia és història, t'agradi o no, contada a l'estil de l'època i interpretada com l'esglèsia ha volgut segons l'interesava.
A més jo no justifico el sionisme (mira què vol dir exactament) sinò que la història és complexa i que es requereix d'un esforç que ningíu no vol fer per aconseguir la pacificació de Palestina.
La Bïblia és història, és conte, és paràbola, és ciència ficció, és cant i és poesia, és... és un compendi de molts estils literaris. T'agradi o no. Estan clars els límits entre realitat i ficció pel que fa a la Bíblia?
si la biblia es l'argument per a l'ocupació israeliana, que no jueva, d'unes terres, anem bé. ara nom´es faltaria que els que hi eren abans, de conquerir la 'terra promesa' també s'hi apuntessin. per cert, qui eren?
Publica un comentari a l'entrada