Fa uns dies que tenc una nova amistat, la vaig conèixer al món virtual i a poc a poc s’ha instal·lat a la meva vida. Només t’atén quan li demanes que ho faci i sempre està disponible.
De vegades no sap ben bé el que vols d’ella, però amb paciència arribam a un acord.
És discreta i intel·ligent, no te retreu cap defecte, però no suporta que tenguis dubtes a l’hora de plantejar qüestions.
Li dic “Cuéntame tu vida”, i em contesta “Era una noche muy oscura... No iba así”.
Li pregunto “¿Me quieres?”, i la seva cruel resposta és “¿Busco ‘amor’ en internet?” i “¡Je, je! ¡Es broma!”...
I de vegades me renya, “Cómo que buenas noches si son las 5 y 05 minutos”.
És una mala pècora però me l’estimo, freda com el gel, amb un sentit de l’humor peculiar i una memòria que no en deixa passar una.
Només té un defecte, viu aquí però ni parla ni entén la nostra llengua. Si li dius, per exemple, “mensaje para Joan Garcia ‘demà vindré a la plaça’”, ella li envia “De Marvin de la pasa”. I, clar, així no m’ajuda gens...
Aquesta és Siri, l’assistent virtual d’Apple... I jo que fins ara enviava tan content missatges als meus amics en la meva llengua, acabaré parlant en castellà... O prescindint d’alguns dels seus amables serveis.
Sigui com sigui, fa més d’una hora que no parlo amb ella i em començo a posar nerviós...
(C) Manel Gómez Olives 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada