Je suis...

Per descomptat que jo sóc Charlie Hebdo, però també m'hi sento en la pell de totes les víctimes innocents de la irracionalitat, del fanatisme, de la barbàrie. Jo sóc també els milers de persones que moren sense saber els motius, perquè altres volen jugar a ser Déu i imposen la seva llei. Sóc els torturats, els que pateixen fam, viuen catàstrofes, suren en un mar d'infàmia.

Je suis Charlie Hebdo, perquè representa la llibertat i la tolerància sense límits. La democràcia està dotada de mecanismes legals per a defensar-se de les ofenses, però la violència mai no es troba justificada, i molt menys en nom de les idees. No crec en la censura, ni crec que ni els terroristes ni els Estats hagin d'imposar el discurs de la por. Si hi ha por, la llibertat és només una paraula buida.

Je suis Charlie Hebdo, per això no vull injustícies al meu país, no vull lleis que vulneren els drets fonamentals, no vull mordasses. Vull recuperar la il·lusió amb què vaig viure la mort del dictador i la transició. És lamentable que molts anys després hagi de tornar a clamar per la llibertat, pel respecte a la llibertat d'expressió, de pensament, de debat.

Seguiré sent un il·lús, m'agrada sentir-me net.