Je suis...

Per descomptat que jo sóc Charlie Hebdo, però també m'hi sento en la pell de totes les víctimes innocents de la irracionalitat, del fanatisme, de la barbàrie. Jo sóc també els milers de persones que moren sense saber els motius, perquè altres volen jugar a ser Déu i imposen la seva llei. Sóc els torturats, els que pateixen fam, viuen catàstrofes, suren en un mar d'infàmia.

Je suis Charlie Hebdo, perquè representa la llibertat i la tolerància sense límits. La democràcia està dotada de mecanismes legals per a defensar-se de les ofenses, però la violència mai no es troba justificada, i molt menys en nom de les idees. No crec en la censura, ni crec que ni els terroristes ni els Estats hagin d'imposar el discurs de la por. Si hi ha por, la llibertat és només una paraula buida.

Je suis Charlie Hebdo, per això no vull injustícies al meu país, no vull lleis que vulneren els drets fonamentals, no vull mordasses. Vull recuperar la il·lusió amb què vaig viure la mort del dictador i la transició. És lamentable que molts anys després hagi de tornar a clamar per la llibertat, pel respecte a la llibertat d'expressió, de pensament, de debat.

Seguiré sent un il·lús, m'agrada sentir-me net.

Ho tinc molt complicat Sr. José Ramón Bauzá...

Resulta que ara hem de parlar el català dels nostres padrins i no la llengua cooficial distinta del castellà que vostès donaren a conèixer un bon dia al Butlletí Oficial de les Illes Balears. Estic fet un embull, m'explicaré.

El meu avi parlava menorquí de la Franja (ara li en dieu LAPAO), donat que va arribar jove a Maó procedent de Barbastre. La meva àvia parlava maonès empeltat de ciutadellenc, ja que era filla de ciutadellenca i maonès. Però encara ho tinc pitjor per part de mare perquè els avis parlaven gallec, que és una llengua molt poètica, però no sembla que encaixi massa bé amb la idea que vostè ha llençat al Parlament, Sr. Bauzá.

Personalment ho tinc pitjor, ja que sóc maonès resident a Mallorca després de viure gairebé vint anys a Catalunya. Sr. Bauzá ¿Em pot dir quin registre he d'utilitzar? No hi ha forma de sortir-ne.

Pitjor encara, he pensat –i és que jo sóc molt obedient– que com que vostè diu que els de Mallorca per parlar el català d'aquesta illa, hem de fer servir el que parlaven els nostres padrins, resulta que m'ha entrat un atac de puresa lingüística i m'ha semblat més encertat parlar la llengua dels nostres re-padrins, o millor, re-re-padrins o fins i tot –i això sí que seria perfecte– podem retrotreure'ns 784 anys i parlar el català que utilitzaven els nostres avantpassats –nobles catalans– que van conquerir Mallorca i després la varen poblar... ¡Oh, no! ¡Que si fem això, estarem parlant el català de Catalunya!

Sr. Bauzá, estic embullat. ¿Em podria aclarir que he de parlar?

J. M. Vidal-Illanes (octubre, 2013)