Sinceritat

Un dia no tens res a fer, de fet tens una llarga llista de coses i no saps per quina començar, així que decideixes mirar la secció de “notícies curioses” d’una revista qualsevol. La curiositat està en realitat en la ment devastada del lector que deixa altres ocupacions i baixa al bar a prendre una cervesa i unes braves i es dedica a tacar d’oli la revista en qüestió. A qui li pot interessar en quin lloc del món fa més vent? Aniràs a Oklahoma només per despentinar-te al passadís dels fiblons? És tan fascinant el peix espinós d’Alaska? Gires pàgines i darrere un glop de cervesa et xucles la salsa de braves del dit índex i descobreixes el que no estaves buscant i que et sembla la troballa més rellevant dels darrers vint anys: «els missatges de WhatsApp que acaben amb un punt semblen menys sincers». I comences a donar voltes al cap sobre la sinceritat, els punts i la forma en què escrius missatges de text, fins que s’acaben les braves. Recapitules i penses si al final d’aquest escrit, ara que no tens res a fer, hauries d’escriure un punt

I el deixes suspès

Ho tinc molt complicat Sr. José Ramón Bauzá...

Resulta que ara hem de parlar el català dels nostres padrins i no la llengua cooficial distinta del castellà que vostès donaren a conèixer un bon dia al Butlletí Oficial de les Illes Balears. Estic fet un embull, m'explicaré.

El meu avi parlava menorquí de la Franja (ara li en dieu LAPAO), donat que va arribar jove a Maó procedent de Barbastre. La meva àvia parlava maonès empeltat de ciutadellenc, ja que era filla de ciutadellenca i maonès. Però encara ho tinc pitjor per part de mare perquè els avis parlaven gallec, que és una llengua molt poètica, però no sembla que encaixi massa bé amb la idea que vostè ha llençat al Parlament, Sr. Bauzá.

Personalment ho tinc pitjor, ja que sóc maonès resident a Mallorca després de viure gairebé vint anys a Catalunya. Sr. Bauzá ¿Em pot dir quin registre he d'utilitzar? No hi ha forma de sortir-ne.

Pitjor encara, he pensat –i és que jo sóc molt obedient– que com que vostè diu que els de Mallorca per parlar el català d'aquesta illa, hem de fer servir el que parlaven els nostres padrins, resulta que m'ha entrat un atac de puresa lingüística i m'ha semblat més encertat parlar la llengua dels nostres re-padrins, o millor, re-re-padrins o fins i tot –i això sí que seria perfecte– podem retrotreure'ns 784 anys i parlar el català que utilitzaven els nostres avantpassats –nobles catalans– que van conquerir Mallorca i després la varen poblar... ¡Oh, no! ¡Que si fem això, estarem parlant el català de Catalunya!

Sr. Bauzá, estic embullat. ¿Em podria aclarir que he de parlar?

J. M. Vidal-Illanes (octubre, 2013)