Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cultura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cultura. Mostrar tots els missatges

divendres, de gener 08, 2016

Moments finals al principi del dia

Hi ha moments en la vida en què necessites baixar al bar, fer un cafè i marxar sense dir res, només comunicar-te amb gestos, amb moviments del cap o de les mans. Altres dies necessites no escoltar ningú, especialment mentides, i mirar llargament la sortida de sol des del seient davanter de la dreta del cotxe; poses música de Beirut i esperes, sense més. Si et lleves massa prest, el sol arribarà tard a la cita, per contra si allargues el cafè, potser ets tu qui arribi quan ell estigui massa alt. La música, el cafè i l’albada formen una suma de caiguda lenta. Àngels i caixes, ales i núvols: escrius i t’escalfes les mans mentre esguardes l’horitzó de través.

Busques moments fets de plans seqüència en blanc i negre, com més llargs, millor. A les fosques, entre carrers d’ombres furtives que es mouen silenciosament, com fantasmes canviants i negres. Saludes sense un mot la nit i comença a ploure en diagonal. Gotes llargues i primes et llepen amb delit el clatell mentre traspasses la frontera. Arribat a casa et despulles i mires per la finestra: ha deixat de ploure i comencen a encendre’s les línies del cel. Darrere els ullals de la ciutat una resplendor suau canvia de color. Voldries baixar al bar i parlar amb tothom. Moments en la vida en què necessites fondre la solitud, aquí demanes un whisky i deixes el cafè pel teu amic Francesc. Parles excitat. [Text íntegre a Davant l'abisme...]

J. M. Vidal-Illanes © 2016


dimarts, de març 10, 2015

Arrabassant espines



Les obres literàries acaben convertides en espines. Tens una idea, desenvolupes un tema, després enumeres els conflictes secundaris, després elabores un argument, finalment arriba el desplegament de la trama. Necessites els personatges que faran funcionar la història i revises tot. En un moment donat tot comença a créixer i et documentes, revises, millores la trama i la tornes a revisar. Elabores els continguts generals dels capítols. Et documentes. Fas créixer els personatges... Mentrestant, escrius, treballes en el procés creatiu i creixes internament. L’obra es converteix en un embrió que va adoptant forma, guanya pes, comença a ser un ésser amb una aparença que ja podem reconèixer. Atures el procés i el revises.

Molts mesos després, potser anys després, tens la primera versió de la teva obra. Llegeixes, revises, corregeixes. La dónes a llegir, revises, corregeixes. Llegeixes, matises, suavitzes, marques, respires, mires. Arriba el dia en què sents com l’espina es clava més profundament. Comença a ser peremptori accelerar el procés. Fas les darreres revisions, la impressió final: no llegeixes, l’envies. Et treus l’espina, te l’arrenques sense dolor, però tot torna lleuger, sense pes, subtil, com un vol de gavina amb la immobilitat d’un dia de vent. Així és. L’espina que volies treure’t ha sortit per l’acció del temps.

L’obra deixa de ser teva, la comparteixes, la regales, ja no hi ha temps per grans canvis, l’has d’acceptar i defensar així com ha sortit. Però durant el procés has evolucionat, has canviat, els horitzons són diferents, l’alçada d’aquest horitzó, també. Per això et quedes buit i necessites començar una nova obra, que es convertirà en una espina, que repetirà el procés, com una gestació, com un part. Ahir vaig donar per tancat el darrer esborrany del Vol subtil. Ara serà l’editor qui s’haurà de traure l’espina. És el seu problema com ho faci. Dues novel·les m’esperen, hauré de decidir quina deixo aparcada. Esperaré la trucada de l’editor... sempre es fan esperar.

dilluns, de desembre 01, 2014

Un dimarts diferent

Comença la setmana amb un dilluns que s'interposa davant la imminent presentació de la novel·la "Júlia i la xarxa" a Barcelona. Fins ara les presentacions i tertúlies a casa eren manejables, senzilles, tot sota control. Barcelona, però, es presenta com una maroma sense xarxa (potser només podré utilitzar la que em presti Júlia), les incerteses són moltes i m'agradaria poder compartir una estona amb amics i coneguts, a més d'arribar a persones que puguin venir per l'interès d'una novetat literària. Per sort una altra xarxa (d'alta seguretat) la posarà Maria Nunes, una presentadora que representa un luxe per un autor procedent de la tradició del relat, que mostrarà a l'aparador la seva primera novel·la.

Aquí tinc unes ratlles per convèncer els lletraferits que no coneixen l'obra, però que potser es podrien sorprendre del contingut i de la forma utilitzats en aquesta novel·la breu. Barcelona ofereix moltes oportunitats culturals i "Júlia i la xarxa" serà un lleu cant de sirena que emanarà des de l'Espai Mallorca aquest dimarts capvespre (2 de desembre,19.30 hores).

L'obra desplega una trama dramàtica al voltant de la desaparició per traspàs de la filla i el marit de la protagonista i narradora. La història principal se centra en un argument de descoberta i superació: res havia estat en la vida de Victòria com ella havia imaginat, i de l'estructura troncal de la narració principal es desenrotllen nombroses trames secundàries que conviden a la reflexió

Els comentaris realitzats en premsa sobre l'obra, destaquen la prosa elaborada (al llindar d'una narrativa amb veu poètica, per a alguns “Austeriana”), l'exercici de meta-literatura de dotar de veu narrativa a la protagonista real que és qui escriu la novel·la, i el tractament de temes d'actualitat des d'una perspectiva diferent, especialment el que passa amb la nostra presència a les xarxes socials quan marxem.

Efectivament, la protagonista absent és precisament Júlia, sobre qui giren alguns dels debats oberts i la investigació i descoberta de sa Mare (Victòria), a les dues protagonistes els envolta un univers entrellaçat d'altres personatges, que permet el desplegament de la novel·la: Salvador (marit de Victòria i pare de Júlia), Cristina (amiga de Júlia), Gerard (xicot de Júlia), Carol, Alexandre, Martí...

Un comentari extret de la crítica:

«Una obra colpidora i actual escrita amb un llenguatge ric i de vegades poètic, sense perdre la frescor d'un missatge directe. Una novel·la intimista de descoberta personal que amaga un diàleg interior en clau de corrent consciència (stream-of-consciousness)».

Us espero a la trobada amb Júlia i l'Espai Mallorca.


dimarts, de setembre 30, 2014

El BookTrailer de "Júlia i la xarxa"



Júlia i la xarxa
J. M. Vidal-Illanes

Editat per:
PUNTO ROJO LIBROS, S.L.
info@puntorojolibros.com

ISBN: 978-84-16157-64-8
Dipòsit Legal: SE 1313-2014

dilluns, d’agost 11, 2014

"Júlia i la xarxa": quan la normalitat s’obre en canal

--> Els cànons literaris clàssics diuen que una novel·la ha de desenvolupar un guió on l’eix central és l’alteració d’una “normalitat” i on l’objectiu de l’escriptor és restablir aquest ordre alterat. Quan en una narració se succeeixen dues desaparicions encadenades dins un univers petit, el restabliment de l’ordre alterat es converteix en un exercici molt arriscat: el repte de l’escriptor esdevé una escalada d’alçària considerable i la possibilitat de “punxar” és molt elevada.

Aquest risc és el que corria l’autor de la novel·la Júlia i la xarxa, el menorquí J. M. Vidal-Illanes, en obrir en canal una història dolça que es converteix en una dolorosa experiència de superació. Res de nou, tot molt comú, però utilitzant una prosa encisant i un ritme narratiu que incorpora un encertat recurs del flashback i un treballat factor sorpresa-gir que desplega lentament el quadre narratiu. De sobte, al final, totes les peces del puzle encaixen i en veure que les pàgines s’acaben, voldries més.

De la novel·la cal destacar: la narració en primera persona i l’exercici de meta-literatura que incorpora; el joc de corrent-consciència; els nombrosos missatges de crítica social i costumista; la credibilitat dels personatges; l’especificitat d’escenaris i accions; o la simplicitat de l’eix narratiu com a tronc comú que suporta nombroses branques que conviden a la reflexió. L’obra incorpora una mesurada playlist, que acompanya amb música alguns dels moments àlgids de la narració, i els fragments d’un poemari que es converteix en un dels eixos de la trama.

A mesura que avances en la lectura del llibre, es desperten determinats elements d’identificació: l’autor sap tocar fibres sensibles d’efecte universal en una cerca per no deixar indiferent al lector. El resultat final és més que notable i mereix dedicar-li un lloc entre les sorpreses literàries d’aquesta pròxima tardor.

C. Tomàs - © 2014

 




Júlia i la xarxa
J. M. Vidal-Illanes

Editat per:
PUNTO ROJO LIBROS, S.L.
info@puntorojolibros.com

ISBN: 978-84-16157-64-8
Dipòsit Legal: SE 1313-2014

dimecres, de novembre 06, 2013

Ho tinc molt complicat Sr. José Ramón Bauzá...

Resulta que ara hem de parlar el català dels nostres padrins i no la llengua cooficial distinta del castellà que vostès donaren a conèixer un bon dia al Butlletí Oficial de les Illes Balears. Estic fet un embull, m'explicaré.

El meu avi parlava menorquí de la Franja (ara li en dieu LAPAO), donat que va arribar jove a Maó procedent de Barbastre. La meva àvia parlava maonès empeltat de ciutadellenc, ja que era filla de ciutadellenca i maonès. Però encara ho tinc pitjor per part de mare perquè els avis parlaven gallec, que és una llengua molt poètica, però no sembla que encaixi massa bé amb la idea que vostè ha llençat al Parlament, Sr. Bauzá.

Personalment ho tinc pitjor, ja que sóc maonès resident a Mallorca després de viure gairebé vint anys a Catalunya. Sr. Bauzá ¿Em pot dir quin registre he d'utilitzar? No hi ha forma de sortir-ne.

Pitjor encara, he pensat –i és que jo sóc molt obedient– que com que vostè diu que els de Mallorca per parlar el català d'aquesta illa, hem de fer servir el que parlaven els nostres padrins, resulta que m'ha entrat un atac de puresa lingüística i m'ha semblat més encertat parlar la llengua dels nostres re-padrins, o millor, re-re-padrins o fins i tot –i això sí que seria perfecte– podem retrotreure'ns 784 anys i parlar el català que utilitzaven els nostres avantpassats –nobles catalans– que van conquerir Mallorca i després la varen poblar... ¡Oh, no! ¡Que si fem això, estarem parlant el català de Catalunya!

Sr. Bauzá, estic embullat. ¿Em podria aclarir que he de parlar?

J. M. Vidal-Illanes (octubre, 2013)