Resulta que ara hem
de parlar el català dels nostres padrins i no la llengua cooficial distinta del
castellà que vostès donaren a conèixer un bon dia al Butlletí Oficial de les
Illes Balears. Estic fet un embull, m'explicaré.
El meu avi parlava
menorquí de la Franja (ara li en dieu LAPAO), donat que va arribar jove a Maó
procedent de Barbastre. La meva àvia parlava maonès empeltat de ciutadellenc,
ja que era filla de ciutadellenca i maonès. Però encara ho tinc pitjor per part
de mare perquè els avis parlaven gallec, que és una llengua molt poètica, però
no sembla que encaixi massa bé amb la idea que vostè ha llençat al Parlament,
Sr. Bauzá.
Personalment ho tinc
pitjor, ja que sóc maonès resident a Mallorca després de viure gairebé vint
anys a Catalunya. Sr. Bauzá ¿Em pot dir quin registre he d'utilitzar? No hi ha
forma de sortir-ne.
Pitjor encara, he
pensat –i és que jo sóc molt obedient– que com que vostè diu que els de
Mallorca per parlar el català d'aquesta illa, hem de fer servir el que parlaven
els nostres padrins, resulta que m'ha entrat un atac de puresa lingüística i
m'ha semblat més encertat parlar la llengua dels nostres re-padrins, o millor,
re-re-padrins o fins i tot –i això sí que seria perfecte– podem retrotreure'ns
784 anys i parlar el català que utilitzaven els nostres avantpassats –nobles
catalans– que van conquerir Mallorca i després la varen poblar... ¡Oh, no! ¡Que
si fem això, estarem parlant el català de Catalunya!
Sr. Bauzá, estic
embullat. ¿Em podria aclarir que he de parlar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada