dimarts, de març 15, 2005

relatiu

De vegades el temps
tanca totes les ferides
i desintegra els records

Quan els rellotges són morts
i l'espai ja no és tangible
es connecten els extrems

Per això és que vull saber
si el temps passa o el que passa
és que passo jo i faig temps.

mgo

7 comentaris:

komandant-pi ha dit...

Ahir em van comentar que els versos-reflexió final, semblaba una clàssica genialitat de Mafalda. A mi m'ha semblat un elogi.

PI

Anònim ha dit...

ja m'agradaria a jo arribar al nivell del Quino, gràcies per la comparació, però... què més voldria...

Anònim ha dit...

te dallonses la cosa, perque podria ser una conclusio de mafalda o d'einstein, d'una caricatura o d'un doctor en fisica quantica... alerta!

Anònim ha dit...

clar,tot depèn de com es miri.
és una sensació d'un moment o una reflexió pensada?, perquè la conclusió és exactament la relativitat aplicada, el temps passa objectivament o des del nostre punt de vista?

Anònim ha dit...

Dejando de lado la valoracion literaria y/o artistica, que me la reservo, opino que la frase -frase, los versos y poemas son otra cosa- es ingeniosa desde diversos puntos de vista; describe con sencillez una duda permanente del ser racional, soy o me hacen ser, soy consciente de mis actos o un titere manejado por dioses, el tiempo es como yo lo siento por mis referencias o es absoluto, o es relativo y todo gira en torno de mi y conmigo como referente... interesante pensarlo.
gracias por dejarme expresar mi opinion y hasta siempre
FP

Anònim ha dit...

No te reserves la valoración literaria y/o artística, compártela, que para esto tenemos este espacio, ¿no?

Anònim ha dit...

la valoración como poema la dejo a críticos literarios, me gusta el fondo, mejor no opinar de la forma...
FP