Demà 9 de juny es compleixen dos anys des que algú va trucar la porta dels Blogs amb una proposta incerta. De fet, una vegada triat un template, i penjades tímidament les primeres idees, el dubte va prendre possessió dels instants d’entusiasme inicials; en aquest moment el missatge a penjar va ser:
“Ara he pensat que no visitarà ningú aquesta peig si no faig propaganda. Hauré d’avisar els col·legues...”
Dos anys desprès tenim varis contribuïdors estables, algun escriptor d’ocasió i d’altres de més coneguts, i molts amics fidels que s’aglutinen al voltant del col·lectiu d’ECLèctians.
Ara no hem de deixar que el Blog decaigui, els nostres col·laboradors habituals s’han pres uns dies de distància per tornar amb idees renovades i impulsar el tercer any d’ECLèCTIA, l’any de la consolidació definitiva... tres anys és el pas previ per a consolidar-se com un autèntic “Reserva”...
A tothom que ens visita i penja col·laboracions, a totes i tots que aporteu idees –sempre benvingudes i positives-, als que us sensibilitzeu pel que aquí es proclama en veu alta i en veu baixa, als que han plorat, als que s’han enrabiat, a qui no ha tornat mai més i al que va venir per quedar-se... Gràcies i...
Molts d’anys ECLèCTIAns/nes! I per molts més.
Altair971
7 comentaris:
La veritat és que dubtava de que algú es fes ressò de l'aniversari d'ECLèCTIA, però m'alegro molt d'haver trobat aquests posts (o com es digui). A veure si és veritat que els col·laboradors tornaran, els habituals o els que sigui, tant és. Entrar a eclèctia forma part de la meva rutina en engegar l'ordinador. Durant molt de temps hi trobava textos nous i comentaris bastant sovint, però ara sembla que estiguem de vacances...Bé, a excepció de mgo, que s'ha traslladat a Menroca i el veig per allà.
Amb eclèctia em vaig estrenar en el món dels blogs, vaig descobrir que els meus fills tenien cada un el seu i també els seus amics, que costa molt poc fer-ne un, que anar d'un a l'altre mitjançant l'opció "next blog" et pot fer descobrir històries molt interessants i d'altres molt poca-soltes...però en aquest m'hi trobo com a casa.
Que duri.
Susanna
Felicitats!!
Dos anys per un Blog està molt bé. Ara es tracta de tornar a agafar el ritme novament. Sr. Vidal-Illanes, ja no escriu per algun motiu en eclectia?
Au vinga, que vull complir tres anys amb vosaltres i vull la marxeta que heu mantingut durant aquest segon any.
Molt petons i tal
Hola, evidentment em vull afegir a les felicitacions i animar-vos a continuar la tasca que feu. Que no decaigui!
Iolanda (BCN)
Vaja, dos anys i a mi m'han passat volant. Ens fem cada dia més vells, fins i tot Eclèctia es fa gran (dos anys a la xarxa és assolir la maduresa).
Felicitats per sempre.
M.P.
Ui! feia temps que no em passava per aquí, i ja van dos anys (!)
Au, vinga, moltes felicitats, i que no decaigui, que frequentar el blog i pensar una estona abans d'anar a dormir és un dels meus exercicis favorits.
Salut Eclectianes/ns
Nuria
Núria, fer temps que no passes per aquí i "frequentar el blog" són actes contradictoris.
A veure si a partir d'ara fas més la segona acció.
salut
mgo
Ui! mgo, tens raó, la feina, els canvis constants i d'altres ocupacions m'havien allunyat una mica d'eclectia, però continua sent una de les meves aficions pasejar pels blogs i pensar sobre el que s'hi penja.
D'acord, miraré de passar-me més per aquí.
Núria
Publica un comentari a l'entrada