fragments del Diari Impossible

Un cotxe que fuig de les urpes de la llei.
Una parella que des del cotxe m'invita a pujar-hi.
Un per què no i jo dins un cotxe que fuig de la llei de les urpes.

-Hola, com va.
-Tiu, què vols, la gent, que emprenya...
-Ja, no vull res. La gent, clar...
-Ei, tiu, què passa, t'enfots o què, imbècil.
-No, val, tia, no et posis així. La gent, ja se sap...
-Seràs desgraciat, et mato!
-Calleu d'una vegada si no voleu que ens estampem tots, collons!
Que no puc conduir amb tanta cridòria.

I després, silenci.
Per la carretera els arbres passen veloços sense decidir-se a
creuar-se-nos, creuar-nos'en... travessar.
I la pluja, la pluja sense ganes etcètera...