Reivindico l’ofici de mestressa de casa (mascle o femella, això és igual), ofici més antic del món malgrat la creença popular que és un altre. Ofici que requereix coneixements bàsics de disciplines diverses, amb horari i vacances, remunerat, amb dret a baixes i pensió. Ofici que només s’hauria d’exercir per vocació.
El reivindico per a totes aquelles persones que el volen exercir i no poden, moltes vegades per raons econòmiques, altres per la incomprensió de qui no veu en aquest ofici una feina i atempta contra la dignitat de qui dedica als seus temps i esforços.
I sobretot el reivindico per a qui tingui la sort de tenir a la seva família una mestressa de casa (mascle o femella, això és igual), perquè segur que té una qualitat de vida molt per sobre de la dels que, cansats, després d’una jornada laboral fora de casa, han de dedicar el seu temps a la llar, parella, fills i altra parentela.
Susanna
2 comentaris:
em sembla molt bé que ho reivindiquis i jo també ho faig des d'aqui; ara, perdre el temps, també està clar que és el que fem, ho tens clar tu?
BT
Desgraciadament són massa segles de retard. Les cultures ancentrals tenien els papers dels diferents membres de la comunitat perfectament repartits, com també ho tenen la majoria de les espècies animals amb estructures socials d'organització. No sempre ha existit un menysteniment de determinats papers dins les societats, sovint les funcions educatives i de formació básica eren repartides en funció del sexe; la caça era realitzada pels més forts i la defensa de qui té el dó de dur vida a la Terra era una prioritat del guerrer. L'exploració antropológica seria interminable però voldria dir una cosa: durant segles aquests papers s'assignaven amb profund respecte, el problema ha avançat a mesura que l'ésser humà ha evolucionat i en els darrers temps s'ha tendit a menysprear professions i professionals pel fet de no ser quelcom adient dins l'escala social. Les tasques de la llar s'han considerat com una subocupació a l'abast de qualsevol i sense massa valor, entre d'altres coses perquè no es retribueixen (ni es calcula comparativament l'equivalent preu/hora respecte d'altres tasques). La llar i la família no compta, el que val és instal·lar-se en el prestigi social, millor si està ben pagat, mentre es bandeja a tot qui opta per fer-se càrrec de les tasques més ingrates.
I això connecta amb una altra injustícia: la desvalorització de qui deixa de ser productiu, la marginació dels que van sostenir la societat i que una vegada arribada determinada edat s'ens convertenixen en una càrrega econòmica, clínica, social. Es igual d'injust el maltractament que la societat moderna, la de la competitivitat -ma d'obra qualificada- o la de la productivitat a tota costa, inflingeix als nostres vells.
M. P.
Publica un comentari a l'entrada