Tu ets una persona diferent perquè penses en les coses com ho faria una persona diferent.
Ets un ésser absurdament diferent perquè quan et poses davant d'un mirall mires i només veus quelcom absurdament semblant a un ésser diferent.
Malgrat tot, vols i aconsegueixes de dissimular tal diferència i et mous entre la massa de persones i personatges que no són diferents.
I vas pel món parlant d'igualtat i de la importància dels acords. I dius que no veus grans diferències que justifiquin uns enfrontaments massa freqüents, i pretens sempre l'existència d'un lloc comú.
I quan els que no són diferents diuen "És que ell ens creu massa iguals i es comporta amb gran equitat, però no té en compte les nostres diferències", sempre hi ha algú no gaire diferent que explica el fet dient "Bé, és que ell és diferent".
6 comentaris:
Vaig connèixer una persona diferent (molt diferent) que no aturava en el seu intent de semblar "normal", el que al seu torn el feia més i més diferent i més i més torturat: aquesta persona no entenia perquè la gent continuava veient-lo diferent si de fet s'aplicava en cometre errades vulgars, en resultar imperfecte, en ser "anormalment normal". Aquest escrit me l'ha recordat i m'ha remogut una ferideta que pensava tenia cicatritzada.
i una merda! la diferencia esà clara, no és igual un israelí que unpalesti, ni bush que kerry
El primer comentari l'he entés i confés que sé del que parla.
El segon comentari... no se per on es pot agafar.
jugues amb la paradoxa fins al límit, està bé, m'agrada, però no sé si estic d'acord amb la conclusió
LSD
entre palestins/israelians i bush/kerry, les diferencies son grans, i crec que per aqui va el tema de la diferencia
A mi em sembla que parla més de diferències individuals i no sé si l'entenc. Crec que es refereix a que la diferència es dilueix en la massa, tots sóm d'alguna manera diferents però en grup ens assemblem molt.
Publica un comentari a l'entrada