Clara, claríssima clara quan la lluna al seu rostre clar vivia. Aquelles nits fugitives als ports clandestins, als ponts artificials. Clara damunt l'espai portant la flama jugant. Amb somnis passats bevent del vi ranci. Lleuger i prudent entre focs improvisats. A prop de la mar. Amb estrelles que recorden el nom indesxifrable. Del déu descontrolat que ens imagina. Amb signes blaus. Amb cignes blancs.
(continua...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada