Cóm veus el món des d’allà on siguis? Encara dibuixes?
Noltros enyoram el traç d’humor informal però rigorós amb que ens regalaves els matins. En obrir el diari, corríem per a rebre la descàrrega de les reflexions d’aquell progre-pensador que, amb l’ajut d’un moix, pensava que el món podria descriure’s des d’una altra perspectiva.
Com sempre, ens vares ser arrabassat en silenci ara fa deu anys.
2 comentaris:
On siguis?... ja no hi és. Encara dibuixes? com vols que dibuixi si ja no existeix? De vegades, la fantasia, les il·lusions i els desitjos poden més que la crua realitat, ja ho sé, però sieu cruels i realistes, sisplau
ED
Jo tio! deixan's somniar una mica... al cap i a la fi els seus dibuixos encara estan entre nosaltres. Hi ha un cert component d'immortal·litat en persones que han projectat llargament una obra, ni que sigui humorística -o millor en aquest cas: humorística-, i que encara ens motiven sentiments.
No obstant ja hi ha a Eclèctia qui s'obstina amb la crueldat. No és així, Vidal-Illanes (nàufrag irredent)?.
M. P.
Publica un comentari a l'entrada